Ajuntament de Vinalesa

2. Història. D’alqueria islàmica a poble de llauradors
Abans de començar aquesta historia de Binalesa, Vinalesa, Benivolesar, Benalesa,
volem fer un necessari incís i, si ens permeteu, un necessari pròleg en aquest viatge pel
temps, comptat d’una altra manera.
No és aquesta tota la historia del poble, ni de la terra que el va acollir, ni molt menys.
Manquen veus, personatges, records, dates, confidències, cants, pregàries, plors, escepticismes,
esperances, morts, andanes, marge, vides, músiques, diners, misteris, camins,
séquies, arbres, missatges, traginers, mirades, pensaments, veritats, mentides, ganxos,
memòries, gots i bótes de vi, patis, places, fugides, cordes, alberch, compromisos, quincallers,
revoltes, diferències, figueres, garrofers, batalles, misèries, suors, contes, colors,
forces, amistats, pobresa, baralles, salts, barrancades, armes, constructors, destructors,
oblits, sinceritats, mans, braços, galeres, humiliacions, cares, ulls, frares, partides de pilota,
xerrades, robes, murs, mitgeres, sílex, grunyits, teulades, portes, misses, assemblees,
consells, balconades, forments, canyars, màquines, rodes, horaris, alegries, dates, pous,
dades, passejos, patis, cellers, alqueries, barraques, màquines, plantes, cartells, carros,
cavalls, lligones, mercat, destrals, arades, tarquim, herbes, papallones, pardals, llibres,
injustícies, molins, converses, somriures, naixements, i més coses que ens deixarem en
aquesta taula d’escriure. Pensar, explicar i tornar la memòria. Vinalesa, ha segut, i és,
més del que hem pogut contar en aquests renglons, reconeguem, no sempre drets, clars,
detallats o precisos.
Disculpeu el llenguatge, de vegades poc clar o enrevessat, la dada excessiva o la manca
d’aclaració suficient, i l’omissió de notícies, personatges o dades; no ha segut la nostra
intenció desbaratar la comprensió dels esdeveniments històrics o rebutjar i silenciar
trossos del passat. Tot el que està en aquesta història de Vinalesa, ha segut des del nostre
sincer respecte als avantpassats, a tots i totes, comptat i debatut, als que ja no hi son entre
nosaltres en carn i pèl, però si caminant encara al carrer major, a Gafaüt, en les memòries
de cadascú, al barranc o en les converses de poqueta nit en què familiars, veïns, o
forasters creuen records d’altres veus del passat. Perquè creiem que, a la fi, sempre és el
mateix tots els anys, totes les estacions, totes les hores, tots els dies, sempre és Vinalesa.
F1
76 - 77
F1. Calçada romana, un via
mil·lenària.