Ajuntament de Vinalesa

2. Història. D’alqueria islàmica a poble de llauradors
Economies menors o complementàries? Potser sí, però economies al cap i la fi i part de
la vida del veïnat.
Potser, hem deixat una mica de banda el Carraixet o Rambla de Vinalesa, però cal
no oblidar que el poble va nàixer a la seua vora, i abans de que arribaren les hortes, el
barranc proveïa, i molt, a la gent de la contornada. L’escriptura de venda a Frances Joan
passa de gaidó sobre aquesta riquesa del terme, però l’esmenta —“herbes, herbatges, pasticers”
o “peixqueres”—, perquè a banda de l’obvia presència dels animals de corral i les
produccions menors dels horts arrimats entre els carrers del poble o els edificis “dispersos”,
també hi havia pastures per als ramats, i altres activitats com la caça, la recol·lecció
d’herbes i espècies silvestres, l’apicultura, o la pesca al propi barranc o alguna séquia.
Sorprén una mica que, dins de les fonts documentals senyorials, no hi haja enlloc cap
esment de rajolars a Vinalesa, puix sabem que la zona entre Moncada i Foios 407 , era una
de les de major densitat d’aquesta indústria a tota l’Horta, ja des dels temps baixmedievals.
Per contra, si tenim alguna notícia sobre algun paisà de Vinalesa relacionat amb
aquests treballs 408 .
Una de les coses que sí mostra amb claredat el capbreu és que, independentment de la
grandària dels patrimonis personals de cadascun dels veïns, hi havia unanimitat en la jerarquia
dels conreus que havien d’ocupar els seus camps. La vinya s’escampava per arreu i
era, amb diferència, el conreu més nombrós a tot el terme. El segon en ordre d’importància
era el forment, un tipus de blat propi de la comarca, que es confonia en els papers notarials
amb altres cereals com el panís o la civada, sota l’expressió “terra campa”. La següent
presència en volum era l’olivera, plantada indistintament com altres conreus en el secà o
l’horta. Imaginem que l’almàssera del senyor funcionaria a ple rendiment, subministrant
bones quantitats d’oli a tots els vasalls e habitadors, d’igual manera que els altres monopolis
com el forn, amb el pa, o la carnisseria amb la carn dels animals sacrificats. Altres conreus
que apareixen en el recompte dels camps de Vinalesa, són les garroferes i les moreres,
per bé que la seua presència no és especialment abundant, cosa que en el cas de la segona
canviaria espectacularment amb l’arribada de la següent centúria.
Respecte al lot de propietats —entre edificis i terres de conreu— que posseïa el Senyor
de Vinalesa com a domini útil, apareixen pràcticament les mateixes que dos anys abans
de la seua compra: “les cases, dos horts, tres olivars, dos garroferals e dos cafisades de terra
campa”, la qual cosa no representava un número especialment significatiu, per no dir
una mica discret. Per contra, sí que apareixen especialment ressenyats alguns dels principals
monopolis senyorials 409 , com la carnisseria, l’almàssera i l’Arboreda —imaginem
la petita massa “boscosa” que formaria part de la Devesa de Vinalesa.
Aquest no fou l’únic capbreu del senyoriu de Vinalesa al llarg del segle XVI, ni molt
menys, ja que, n’hi hagueren molt més, i sempre sota l’atenta mirada i treball escrupolós
del funcionari senyorial de torn 410 . Una vegada començava a rodar la maquinària fiscal, totes
aquestes “confessions” periòdiques quedaven establertes com a rutina inapel·lable i necessària
407 “Tanmateix, el nucli de major implantació de la manufactura rajolera a l’Horta sempre ha sigut —sobretot, del segle XVI ençà— el
constituït per Montcada, Alfara, Vinalesa i Foios.” SOLER et al. 2003a: 162.
408 “En la història del Monestir de San Miquel dels Reis consta que un veí de Vinalesa, Valentín Bou, tingué l’encàrrec de subministrar
la llenya per al forn de coure les rajoles, quan el monestir decidí produir-les allí mateix, amb la finalitat d’estalviar els costos del
transport...” RESURRECCIÓ 2005: 32.
409 “ab viñes, horts, olivars e terres plantades e no plantades, així de secà com de regadiu, herbes, herbatges, pasticers, cequies, aigües,
arbres fructifers e infructifers, cases, deveses, peixqueres, almácera, forn, carniceria, tenda, vaqueria, taverna, hostal...” ACV, Pergamí
8.664, 10, juliol, 1538.
410 “[...] fonch li sit per lo dit honorable Jutge que mire, i reconega la confesio que fa, per que en lo altre cabreu ques feu Confesà que
eren tres cafissades y miga, i aquell dix, i respos, que no sab que sien mes de tres cafisades y una fanecada...” ARV, CLERO, Llibre
307 [Capbreus de la Cartoixa de Vall de Christ (1540-1541)], fol. 96.
134 - 135
F1. I la morera començava a ferse
espai.