Ajuntament de Vinalesa

2. Història. D’alqueria islàmica a poble de llauradors
menament d’uns religiosos 487 posteriorment pels serveis de
l’edifici. D’altra banda de coses, i segons el mateix Muñoz
Lucientes, amb els ingressos de les rendes derivades de les
collites 488 , més els estipendis rebuts d’activitats industrials
com la d’aquest rajolar o algun que altre possible obrador,
la Cartoixa d’Ara Christi computava a meitat del segle XVIII
unes rendes al voltant de les 500 lliures 489 .
Que la majoria de la població adulta de Vinalesa en aquesta
època es dedicava a l’agricultura, pot semblar una obvietat
als nostres ulls actuals, però malgrat ser cosa sabuda també
en aquells anys a tota la contornada, o per boca del cèlebre
naturalista Cavanilles 490 , els funcionaris de la Corona Española encarregats de la Hisenda
pública tenien llavors un interès pertinaç per esbrinar, entre altres moltes coses, la professió
i feines del súbdits valencians i d’altres indrets de la Península. D’aquell interès
ens queden les dades del cens de Floridablanca 491 , uns papers que ens desvelen les ocupacions
dels paisans de Vinalesa: unes
les ja assenyalades, altres, més minoritàries
i vinculades a oficis de tipus industrial
i artesanal —cas dels teixidors
de llenç 492 o de seda—, professions “liberals”
—un cirurgià—, alguns comerciants,
i empleats del servei domèstic.
Encara que, cal tenir en compte que
aquestes dades son parcials, ja que les
dones de Vinalesa, igual que les de la
resta d’Espanya, es trobaven marginades
per l’òptica administrativa estatal
i fins i tot local, i només els homes eren considerats com població activa. “En efecto,
resulta obvio, pero algo más de la mitad de los aproximadamente 750.000 habitantes del
territorio valenciano del momento (CASTELLÓ, 1988) eran mujeres. Sin embargo, su presencia
en la esfera pública, sobre todo en los ámbitos de la cultura o la política, era extremadamente
contenida.” 493
Açò no ha de resultar estrany, ja que, era pràctica habitual en les pròpies relacions socials
a l’Horta del set-cents i centúries anteriors, que els homes representaren a les famílies de
llauradors en l’indicada esfera pública, i les dones quedaren relegades, en teoria 494 , a un
487 “Veamos el primer tema; El Arzobispo D.Andrés Mayoral, en dos documentos, uno de 1755 y otro de 1760, aprueba “el nombramiento
hecho por el Retor y los del Gobierno del Lugar de Vinalesa en las personas de (Gregorio Pellicer en 1755 y Bautista Vales en 1760) en
Hermitaños de la hermita de Sta. Bárbara sita en esa por constarnos ser personas de buena vida y costumbres y apto para dicho empleo”,
después mandó al clero y demás personas que les tengan por ermitaños respectándoles en sus derechos y obligaciones”. En aquella
época en las casas que formaban parte del edificio de la ermita vivian varones que se cuidaban de ella y prestaban otros pequeños
servicios a los pueblos. Llevaban una vida como los religiosos y estaban sujetos al Obispo”. RESURRECCIÓ 2005: 24.
488“Sus frutos, Trigo, vino, Aceite, Panizo, seda, Cañamo, y los mejores melones que se conocen en el Reyno...” MUÑOZ Y LUCIENTES
1753: fol. 130r.- 131r.
489 MUÑOZ Y LUCIENTES 1753: 132r.
490 “La ocupacion de todos ellos es la agricultura, y muy pocos la dexan, destinándose á texer lienzos caseros...” CAVANILLES 1989:
I, 140.
491 Per veure les dades corresponents a Vinalesa vegeu VIDAL 2006: 58.
492 “Es aquí el lienzo casi la única tela que usan los labradores para el campo, cuyo vestido se reduce á camisa, calzoncillos anchos y
chaleco muy corto, todo de lienzo, faxa de estambre ó seda, y alpargatas, sin calceta ni otro abrigo aun en el invierno...” CAVANI-
LLES 1989: I, 140.
493 DOMINGO 1997: 362.
494 Aquesta situació, generalment era la norma, llevat dels regulars casos de viduïtat —la mortaldat masculina, especialment en època
adulta, era superior a la femenina—, on la dona llauradora podia desempenyorar per un temps el paper de cap de família, ja fora
en la titularitat d’una alqueria, molí, terres de conreu, etc.
F3
F4
148 - 149
F1. Els rajolars, una realitat
industrial a la Vinalesa del setcents
F2. Un temps d’altres mides i
eines de treballar
F3. Quan l’ermita de Santa
Bàrbara torna a la “vida”
F4. Els borbons i les seues ordinacions.
Fernando VI, un monarca
“il·lustrat”