Ajuntament de Vinalesa

F2
3. Patrimoni. L’herència dels avantpassats
Però arribat aquest període de transició entre els segles XIX
i XX, les refinades i distingides formes decoratives de la burgesia
de la capital valenciana, amb un ressò clarament europeu713
, anaren ràpidament imposant-se pertot arreu, des de
l’Horta fins la resta de principals comarques litorals de terres
valencianes.
Aquesta influència, es manifestarà a l’arquitectura popular,
tant a través d’una important “quantitat d’ornaments emprats,
com per l’estil escollit pel propietari. Allò més comú són els
guariments d’algeps, barats i cridaners, els quals acostumen a
disposar-se a punts concrets de la façana: a sobre de balcons i finestres, i als frontons.
També es popularitza l’ús del ferro, tant als balcons i finestres. L’ús generalitzat dels
nous materials i, sobretot, la rajola, permeten obrir majors finestres o bastir balcons més
amples gràcies al perfeccionament de l’estructura metàl·lica”. 714
L’arribada de l’arquitectura modernista com bé assenyala l’historiador Marc Ferri,
suposà la consolidació d’aquests canvis decoratius —en reixes, taulells, finestres,
balcons715 , parets, portes, pintures murals, etc.—, a més de l’establiment d’una nova
concepció de l’espai interior de les vivendes, en funció dels nous usos i canvis socials
i econòmics. Així, per exemple, en moltes cases es començà a suprimir el tradicional
pas de carro per posar al sòl una successió de “taulellets
hidràulics, amb formes geomètriques i colors variats,
típics d’aquest període” 716 . I d’igual manera com ocorregué
fa segles arrere, amb allò que comentà Ramón
Andrés Cabrelles, “buits els canyissos de les andanes”,
els de Vinalesa, igual que en altres racons del rerepaís,
s’afanyaren a desfer moltes andanes —on des de feia
temps es penjava tabac— i organitzaren l’espai de nou
a la “moderna” per crear noves habitacions. D’aquesta
manera, les velles andanes o bé desaparegueren, o com
passà en molts casos es mantingueren en un segon pla,
esperant ser substituïdes o el seu moment de marginació
final. Els temps canviaven i allò que un dia fou negoci
per moltes famílies del poble, hui és un record difús
que s’amaga darrere els mur de la memòria, o dels murs
de les velles cases que encara perduren.
713 “El modernisme tindria dos focus principals a Europa, els quals donaren lloc a estils diferenciables. L’Art noveau, d’origen Francés,
arribaria a València mitjançant la influència d’arquitectes catalans, distingint-se pels temes principalment de tipus vegetal i
la reivindicació de les línees corbes. El focus austríac difongué l’estil secession al qual, a més dels temes vegetals, es mostra una
inclinació per la geometria i es tractà d’augmentar la relació entre l’interior i l’exterior de les vivendes.” Íbidem, p. 72.
714 Íbidem.
715 “les finestres i els balcó es decoren amb petites cornises de les quals baixen moltllures pels laterals fins a certa altura...” Íbidem, p.
34.
716 SOLER, Abel et al. 2003: 140.
F3
F1.
F2.
F3.
214 - 215