Ajuntament de Vinalesa

F1
Vinalesa. Geografia Història i Patrimoni d’un poble de l’Horta
Dels moros pretèrits i la forma del seu solar, només quedaria l’esvaït dibuix d’alguns
camins i assagadors centenaris, el zigzaguejar i remor de les séquies, l’eco de les històries
familiars comptades a la llar pels pocs supervivents, les històries distorsionades dels
cronistes locals, les conegudes i reiteratives fórmules en els plets i litigis judicials, “com
en temps de moros”, i els versos del poeta:
Per sempre més adéu a la terra estimada.
La nostra joventut i els grans amics, perduts.
Tot allò bell ara és desfet, dispers o lluny.
Sense joia ni llar, vençut i no en pau em sent.
On les cases de València? On les veus dels seus coloms?
Tot s’ha perdut. S’ha perdut el Pont i la Russafa.
S’ha perdut Mislata i Massanassa. Tot s’ha perdut. 225
Poblament i colonització feudal a l’horta.
Un repartiment de braces i jovades (1237-1268)
L’endemà de la rendició de Madina al-Turab, i una vegada subjugat bona part del seu
paisatge d’alqueries, calia mamprendre tot seguit el repartiment efectiu del seu territori
entre els participants de l’aventura bèl·lica i, posteriorment, amb aquells que desitjaren
vindre a poblar aquell immens solar rural 226 . Un repartiment llargament anhelat pels
seus potencials beneficiaris, però d’especial manera pel propi monarca que necessitava
assentar aviat les bases del seu nou reialme i, en especial, aquella gran horta que junt a
la vella madîna, ara transformada a marxes forçades en ciutat de la cristiandat, anava a
constituir-se en el cor i en el principal motor del nou Regne de Valencia 227 .
Gairebé en paral·lel a la creació de la “Carta Magna” de la nova capital valenciana,
el Costum, extensible també al conjunt del nou regne, era necessari escripturar ràpidament,
de forma detallada i precisa, l’organització i redistribució del botí de guerra
—tota aquella terra de frontera arrabassada als andalusins i el que contenia de valor.
Així, un any abans d’entrar els cristians a la metròpoli musulmana, l’equip d’escrivans
225 PIERA 1995.
226 “Les raons de tota aquesta substitució humana i l’arribada massiva de colons cristians a l’Horta de València són simples: era el
territori més urbanitzat i més ric, agrícolament parlant, de tot el Xarq al-Andalus, per la qual cosa fou l’objecte del desig dels
conquistadors cristians.” GUINOT 1999a: 155.
227 “Costumes en aquesta reyal ciutat de Valencia, et en tot lo regne, et en totes les viles, castells, alqueries, torres et en tots altres lochs
en aquest regne edificats ho a edificar sotsmeses novellament per la volentat de Deu al nostre governament fem e ordenam ab
volentat et ab consell...” CHABAS 1990: 17.