Ajuntament de Vinalesa

F1
Vinalesa. Geografia Història i Patrimoni d’un poble de l’Horta
rregut —des de la gola (assut) a Paterna fins al seu darrer sospir a la ratlla entre Puçol i
Sagunt—, i alguns dels seus noms, són encara els mateixos que fa vuit o deu segles. Qui
ho hauria dit! Tecnologia medieval funcionant entre el GPS dels cotxes, el turbo del
tractor o l’iPOD i mòbil de darrera generació. Comptat i debatut, un veritable privilegi
i luxe per als nostres sentits —tan esvaïts per l’alè de la “capital” i els espais urbans que
devoren el nostre patrimoni rural—, i no cal dir, un necessari recordatori i memòria
del treball de moltes generacions d’avantpassats que amb la seua suor i esforç donaren
fesomia al terme i el poble.
Com ja assenyalàrem de
forma reiterada al capítol
de la Benivolesar andalusina,
la unitat bàsica del poblament
rural d’aleshores era
l’alqueria enmig de camins i
séquies.
Centrant-nos en les cases
de la vella alqueria islàmica,
llar dels antecessors andalusins
de Vinalesa, no és
un secret, que a hores d’ara,
romanen en el més absolut
dels silencis. O almenys, això
sembla en el sòl que xafem hui, ja que com insinuàvem adés, el subsòl resulta més car
de veure i més difícil de conéixer que allò que observem a diari pels carres o camins de
la contornada.
No obstant això, una passejada virtual sobre les restes trobades en altres indrets de
la geografia valenciana, més a prop o més lluny, sumat a allò que conten les fonts documentals
del passat, pot ajudar-nos a descriure com vivien aquelles primeres famílies
llauradores de Vinalesa. Si equiparem la realitat dels musulmans de la contornada
F2 F3
als seus paisans d’altres racons rurals d’al-Àndalus, la grandària de les cases solia ésser
reduïda sobretot en comparació amb els habitatges dels cristians peninsulars 641 . Dins
l’arquitectura de l’Horta islàmica i, malgrat la seua proximitat a la gran medina va-
641 “Cuando los cristianos entraban en una ciudad musulmana con la intención de establecer allí su residencia, se sentían impactados
por la aparente pequeñez de la escala del paisaje urbano. A resultas de esto, solían agruparse dos o más casas en una sola...”. GLICK
2007.