Ajuntament de Vinalesa

F1
F2
Vinalesa. Geografia Història i Patrimoni d’un poble de l’Horta
1919 i juny del 1920, una vaga que tindrá una forta incidència en les relacions veïnals
—i, fins i tot, parentals— i que situarà algunes economies familiars en el llindar de la
supervivència.
La vaga de la jutera no es pot entendre fora del context general que es viu al país, sacsejat
per les agitacions obreres, les lluites sindicals i l’ambient de conflictivitat social que
hi regna en les darreries de la segona dècada del segle XX.
El 1917 constitueix tota una fita en una etapa de crisi laboral i d’efervescència proletària
que es traduirà en nombroses vagues i avalots per tot el territori valencià i que
tindrà el seu punt culminant en la vaga revolucionària del sector ferroviari. La majoria
d’aquests incidents tenen un rerefons econòmic però comença a albirar-s’hi un progressiu
sentit ideològic, ja que molts d’ells són provocats per accions de solidaritat amb
companys despatxats.
Aquest és el cas, justament, de la vaga de la jutera. S’inicia el 20 d’octubre del 1919
quan una treballadora veu rescindit el seu contracte per la comissió, segons l’empresa,
d’una falta greu. El descontent per la precària situació laboral —llargues jornades, salaris
desfasats, ambient insalubre, explotació infantil— i el context general de reivindicació
obrera, havia creat les condicions necessàries per a que aquest incident desfermara
la revolta: en poques hores la majoria dels 450 treballadors amb què comptava la fàbrica
s’adherien a la mobilització i molts departaments aturaren completament la seua activitat.
La memòria col·lectiva apunta, però, altres obscures motivacions en l’inici de la
vaga que podria haver estat instigada per les
desavinences entre el tècnic Francisco Orts i
el director Francisco Soriano o, segons altres
versions, per la pròpia empresa necessitada
d’una reducció de plantilla a causa de la caiguda
de les exportacions —la Primera Guerra
Mundial havia suposat una conjuntura molt
favorable per a la fàbrica: els països contendents
absorbien una bona part de la producció
que deixà de ser necessària en acabar el
conflicte el 1918.
En qualsevol cas, el gran seguiment inicial
de la vaga feia preveure una rectificació de
l’empresa que mai es va produir. L’aturada es
perllongà així durant vuit mesos; vuit mesos
on intervingueren diferents mitjancers sense
cap resultat: treballadors, sindicats —el Sindicat
Únic de Treballadors—, ajuntament i,
fins i tot, el rector del poble, Federico Sapiña;
vuit mesos d’incertesa i conflictes, amb un
degoteig persistent de treballadors que abandonaven la vaga víctimes de les pressions de
l’empresa o de la precarietat econòmica familiar.
A Vinalesa havia arrelat molt el catolicisme social propugnat pel pare Vicent, el jesuita
valencià que creà els Cercles Obrers amb el recolzament, entre d’altres, dels Trénor Pa-