Ajuntament de Vinalesa

2. Història. D’alqueria islàmica a poble de llauradors
paganda dels mitjans de comunicació, controlats per les forces implicades, obliguen a
agafar amb molta precaució totes les afirmacions que s’hi vessen.
Uns apel·len a la confiscació forçosa de terres per banda dels anarquistes; altres
addueixen la presència de quintacolumnistes com a instigadors; i la memòria popular
refereix una agra discussió al voltant de l’ús del teatre d’Acció Catòlica que la CNT
feia servir per a l’aquarterament de les milícies i que els socialistes volien utilitzar per
organitzar-hi un ball.
El fet és que els anarquistes demanaren ajuda al sindicat que envià una trentena
d’homes al poble comandats pel conegut revolucionari José Pellicer (València, 1912-
1942), l’anomenat Durruti valencià. Membres de la Columna de Ferro, que havia abandonat
el front en no voler sotmetre’s a la militarització propugnada pel govern, trobaren
també en Vinalesa el lloc i el moment adequat per expressar el seu descontent amb les
darreres decisions del comandament republicà.
Aquest, alertat pels seus correligionaris d’UGT-PSOE, envià una guarnició de Guàrdies
d’Assalt amb ànim dissuasori per a tractar d’impedir que la revolta agafara unes
dimensions de més abast.
Tanmateix, els anarquistes els preparen una emboscada. Aquí intervé de nou la memòria
popular que atribueix a Pedaços la instal·lació de dues metralladores, una en el
campanar de l’església i altra, disparada per ell mateix, a la torreta del castell. Quan la
furgona dels guàrdies s’apropa a la població, les metralladores obren foc, en maten a
alguns d’ells i obliguen a retirar-se a la resta.
El poble, a poc a poc, va omplint-se de milicians que s’atrinxeren en carrers i terrasses.
Alguns recomptes parlen de més de tres-cents. El govern llavors, i vista la magnitud
que estan prenent els esdeveniments, decideix actuar-hi de forma expeditiva i envia
a Vinalesa un miler d’homes armats reforçats per tanquetes equipades amb canons i
metralladores.
Les forces governamentals, després d’intensos enfrontaments, s’apoderen del control
de la població i fan presoners un dos-cents anarquistes, la meitat dels quals procedien
de la Columna de Ferro.
La resta fuig cap a Alfara on continuen les escaramusses en l’església i el castell de Sant
Joan de Ribera fins que la revolta queda completament sufocada. Sembla que Pedaços
aconseguí escapar sense ser detingut.
Fets com els de Vinalesa significaren la capitulació definitiva de la CNT i l’anorreament
de les seues expectatives revolucionàries. De fet, la militarització de la Columna de Ferro
s’acordà amb 92 dels seus membres empresonats a les Torres de Quart pels fets de Vinalesa.
El govern aconseguí controlar així la reraguarda, dissolent els comités i desarmant
els llauradors col·lectivistes però, per als seus interessos, ja era una mica tard. En el front,
els militars colpistes imposaven progressivament la seua superioritat a les forces republicanes
fins que el 1939 acabà la guerra amb la implantació de la dictadura franquista.
Els primer anys de dictadura van ser d’una gran duresa repressiva i si abans eren grups
revolucionaris descontrolats qui feien “neteja ideològica”, ara era el propi govern qui,
amb judicis sumaríssims i una arbitrarietat semblant, anava assassinant tots els sospitosos
de desafecció amb el règim. La onada repressora arriba a Vinalesa el 19 de novembre
de 1939, dia en què es afusellat a Paterna Juan Saurí. A aquest jove rajoler de 28 anys
174 - 175
F1. Sabotatge del tren a Puçol
pels Pedaços (1933). Temps de
convulsions a l’Horta .