Ajuntament de Vinalesa

2. Història. D’alqueria islàmica a poble de llauradors
de calderes en festes sembla tindre el seu origen en un pràctica caritativa àmpliament
difosa des del segle XVII, si més no: l’anomenada olla dels pobres que congregava el dia
de festa major tots els indigents, captaires, invàlids i rodamons de la contornada i que en
alguns llocs assolia la condició de veritable institució benèfica 604 . Hom recorda, inclús,
l’edició d’una mena d’almanac on constava el lloc i la data de celebració de calderes de
tota la geografia valenciana.
A l’Horta de València i algunes comarques properes (la Ribera, el Camp de Morvedre)
aquestes calderes han estat majoritàriament vinculades, fins ben entrat el segle XX, a
la celebració de la festa de sant Antoni —Massalfassar 605 , Massamagrell, Rafelbunyol,
Foios, Alfara, Albuixec, Gilet, Benifaió, Oliva...— per bé que amb excepcions importantssq,
com ara les mateixes calderes de sant Honorat de Vinalesa o les de sant Pere
Nolasc del Puig on la tradició assegura que es guisaren per primera vegada el 14 de setembre
del 1654, quan hi desembarcaren un centenar de captius redimits pels mercedaris
i procedents de l’Alger, l’aspecte desvalgut dels quals va commoure la població. 606
A mitjans del segle XX les calderes benèfiques desapareixen o esdevenen l’àpat central
del ritual festiu, guisades ara ja per a tot el poble que acudeix amb tota mena d’atifells
per “parar caldera” i menjar-se-la després amb la família o els amics en dinars molt sovint
multitudinaris.
Els cuiners, tots homes, gaudeixen d’un tracte greu i reverent i els seus noms perduren
en la memòria dels veïns.
A Vinalesa, com a la de la resta de pobles de l’Horta, les calderes són una variant corregida
i augmentada de l’arròs amb fesols i naps: arròs caldós —o, més aviat, melós—,
amb els fesols i naps a què al·ludeix la denominació acompanyats d’embotit, garreta de
vedella, cansalada de porc, penca, cardet i creïlla. Les proporcions de tot això són un
secret ben guardat pels iniciats. Es posen al foc, de llenya de taronger, cap a les nou del
matí i hi romanen entre cinc i sis hores.
Altre element important de les festes vinalesines era el cant d’estil i les albaes, no debades
el poble comptava entre els seus veïns amb un cantador de renom, Lluís Sorribes
Quirós (1908-1991), conegut en el món del cant com el Xiquet de Vinalesa.
A més de sant Honorat, Vinalesa també celebra santa Bàrbara —en Gafaüt, organitzada
pels homes de 40 anys— i la Mare de Déu del Pilar —de la qual se’n fan càrrec els
joves de 21 anys.
Malgrat els profunds canvis, socials, econòmics i culturals dels darrers anys, el patrimoni
festiu de Vinalesa gaudeix d’una salut esplèndida —amb festes de nova implantació
com les Falles—, com correspon a un poble actiu i dinàmic que sap escollir i
conservar amb cura les seues tradicions.
Un poble que donà la benvinguda a la transició democràtica amb molta esperança
i expectatives de prosperitat i que ara, amb un ajuntament democràtic, un grapat
d’associacions que promouen i dinamitzen la participació ciutadana —ames de casa,
penya taurina, club d’espeleologia, scouts, club ciclista, associació ornitològica, club de
bàsquet, associació de dones...— , i una economia venturosa i diversificada, encara el
futur amb optimisme i decisió.
604 FRECHINA 2001: 14-16.
605 A Almàssera es guisen en agost, durant la festa al Crist de la Fe; a Bonrepòs i Mirambell, en les festes del Pilar —ja estan documentades
el 1874—; a Borbotó, tot i que encara s’anomena festa de les calderes, han estat substituïdes per paelles i tenen lloc el dia
del Crist de la llum; a Burjassot, se celebra un concurs de guisat de calderes en les festes de sant Roc; a Montcada, es guisen en les
festes de santa Bàrbara; a Museros tenien lloc per Sant Vicent, etc.
606 PÉREÇ 1998: 93.
178 - 179