Ajuntament de Vinalesa

F1
Vinalesa. Geografia Història i Patrimoni d’un poble de l’Horta
ra, o Tortosa entre d’altres. Dins d’una “falsa” plana com és aquesta comarca, amb un
relleu de vegades força irregular, l’origen tècnic de molts dels seus camins principals,
de vegades amb traçats força sinuosos, representava l’adaptació de les pròpies rutes a la
vacil·lant orografia del lloc, aprofitant segons els casos fragments dels propis barrancs
que ajudaven a salvar de la millor manera possible l’esglaó topogràfic.
Així, encara que a títol de mera hipòtesi, no és pot descartar que les alqueries assenyalades
formaren un cinturó defensiu de la ciutat de València, ja que els berebers, al cap i a
la fi, al marge de la seua posterior instal·lació com llauradors i ramaders, constituïen una
de les principals forces militars de l’exèrcit musulmà a la Península Ibèrica en aquells
temps. I encara que el poder àrab valorà des d’un principi els seus serveis com a important
força de xoc, també volgué que els seus campaments i assentaments se situaren
fora dels murs de la madîna, lluny dels afers palatins i el centre de poder, on resultaven,
generalment, una presència incòmoda. 173
Una gran horta de séquies distretes del riu Guadalaviar
Si abans ja hem vist que, cap a finals del segle XI, apareixien les primeres referències
directes a alguna de les grans séquies fluvials de l’Horta de València, com és el cas de la
séquia de Favara, també es veritat que, a hores d’ara, no sabem ni tenim dades concretes
sobre el moment exacte de construcció d’aquests canals derivats del Guadalaviar, ni
tampoc qui va ser el constructor o responsable del disseny i concepció d’aquestes grans
obres hidràuliques, malgrat que està plenament testimoniada la presència d’enginyers
musulmans, dissenyant i treballant en obres hidràuliques medievals en altres llocs de
la Península Ibèrica 174 . Així, des de la séquia de Quart (Bennager i Faitanar), passant
173 TORRES 1999: 287-292.
174 PUIG 1984:. 65-79.