Ajuntament de Vinalesa

Vinalesa. Geografia Història i Patrimoni d’un poble de l’Horta
10
Devot el·logi de Vinalesa – Josep Maria Bayarri 717
[València en flor, ca. 1950]
Vinalesa, tota encesa
per els auris dits del sol;
tota extesa, Vinalesa,
i les ales en revol.
I les ales
sobre l’horta que comporta
per els fruits que són tes gales
(que arrengleres i que iguales),
tota la gràcia de l’horta,
per la que ta vida exhales
amorosa, bella i forta...,
que acarícia i aconhorta.
Vinalesa! encesa i presa
de l’amor i de l’honor,
i en perpètua escomesa,
i en perenne resplandor;
tota ilesa, Vinalesa,
de l’horror i de l’error.
Vinalesa!,
tens tes dones: galta rossa,
ull vivíssim, boca encesa,
front al front; curva graciosa
en els mòduls exprofessa;
Grècia i gràcia;
democràcia que s’agràcia,
fusta augusta de deesa!
I tos hòmens: carn de l’horta
fusta forta
en els bíceps i en el pit;
seny de fàbrica amanit,
que entre cella i cella porta,
per temàtica expressió
717 Josep Maria Bayarri (València, 1886-1970). Escultor imatger i poeta inclassifi cable: publicà més de seixanta poemaris bona part d’ells, autoe-
Josep Maria Bayarri (València, 1886-1970). Escultor imatger i poeta inclassificable: publicà més de seixanta poemaris bona part d’ells, autoeditats,
com la revista El vers valencià. Fou el creador d’una ortografia disbaratada que feia servir ocasionalment el seu cognom esdevenia aleshores
Vaiarri. Entre la seua nombrosa producció poètica destaca: Llaus lírics (1915), Precs de pau (1915), L’amor del dolor (1915), Lo Monasteri
del Puig. Resurrexit (1916), Foc i flama (1928), Roger de Flor (1929), Silèncis (1930), Any llorentí (1936), Poema sartorial (1947), Amicals (ca.
1950), Clamor ardent (ca. 1950), Mal somni (1953), De la mar (1953), Escarotanereides (1954), Versos profans en omenaxe a Rubén Darío en son
sentenari natal 1867-1967 (1967), Sumari (ca. 1967). Reuní bona part dels seus poemaris en Obra poètica (60 llibres en 10 volums) (1953-1954).
Amb Vinalesa, mantenia uns estrets vincles. Ell mateix ho manifesta en l’encapçalament d’altre poema dedicat al poble, Onorat i Marieta. Poema
de Vinalesa (1929): “el lluminós povle valensià, qreient, trevallador i artiste aon e alentat, en memorables ores, el meu sentit patriòtiq”. Cf.
FRECHINA 2001c.