Ajuntament de Vinalesa

3. Patrimoni. L’herència dels avantpassats
Papa entonces a nuestro Vicario en nuestra iglesia Valentina, en las cosas espirituales, para
que llamados por el Rector de dicha Vinalesa (et talis quicumque fuerint evocandi) y otros
que hubiesen de ser llamados de las cosas predichas y de sus circunstantes por si mismo se
informase diligentemente y si por semejante información hallare ser todo verdad, el predicho
Gabriel, de los bienes que Dios le ha dado en la dicha villa de Vinalesa, y en el lugar para ello
conveniente y a propósito, pueda fundar y edificar una capilla servida por un presbítero que
en la misma, los Domingos y días festivos y cuantos fuere oportuno, celebrara misas haciendo
que el mismo presbítero bendiga el pan y el agua los días de Domingo, y oir confesiones del
dicho Gabriel y su esposa y sus sucesores de la dicha villa de Vinalesa, sus domésticos y a todos
los habitantes utriusque sequ personae de la dicha villa... Datum Romae anno a nativitate
Domine millesimo quadringentesimo septuagésimo secundo. Die XXVII Julii pontificatus
nostri anno secundo. Sixtus PP IV” 614 .
Segons es dedueix d’aquesta documentació, però, sembla que cap església hi era a
la vila, circumstància que ens fa pensar que l’única capella a l’ús estaria situada en la
casa pairal dels García, aleshores senyors de la localitat, fet habitual en moltes vivendes
nobles de l’època. Tanmateix, i a pesar de la desmembració, Vinalesa no es constituiria
en parròquia fins l’any 1527, com es dedueix d’una anotació feta a continuació de la
transcripció esmentada.
Després d’aquest esdeveniment crucial que suposà per als feligresos de la localitat
no tindre que satisfer cap contribució en forma de delmes a la parròquia matriu de
l’Assumpció de Nostra Senyora de Foios, així com disposar de serveis litúrgics i, conseqüentment,
sagramentals propis i circumscrits al seu terme, poca cosa podem aportar
de bell nou al seu coneixement puix, exceptuant la seua fisonomia coneguda a través
del gravat de Giner i de la taula amb “Sant Miquel i Sant Honorat (?)”, solament poden
donar fe vora d’una desena de peces escultòriques i d’orfebreria que per fortuna es conserven
en la casa abadia. Es tracta d’un interessant “Crist jacent” nu i un “Sant Francesc
de Paula” de vestir que, per la seua factura, sembla pertanyeren al sis-cents; una petxina
baptismal d’argent (1601), un encenser i una custòdia del s. XVII, una naveta d’argent
(1698), un portapau d’argent amb la imatge del sant titular (s. XVIII) i dos ornaments
de la Mare de Déu d’Agost (una corona en forma de sol i escut amb l’anagrama de la
614 APV, manuscrit sense signatura.
F4 F5
184 - 185
F1. Capitell del cor alt.
F2. Corona de la Mare de Déu
d’Agost, 1719.
F3. Custòdia, s. xvii.
F4. Detall portada v.
F5. Detall portada vi.