Ajuntament de Vinalesa

3. Patrimoni. L’herència dels avantpassats
mateix circular pels carrers de Vinalesa, que anar per les seues rodalies de la Carretera
de Barcelona al Camí de Moncada. Allò que comentava Vicent A. Estellés sobre altres
racons del rerepaís, quan parlava de “clots cicaters”, era el més corrent als carrers del
poble, que plens de terra i polseguera, tardaren una “eternitat”, en paraules de més d’un
veí del poble, en ser reformats amb el desitjat empedrat. El pavés, igual que hui el quitrà,
era signe de progrés i regularitzava la comoditat i la qualitat de vida entre els veïns de
l’època, eliminant el tediós compliment d’agranar i arruixar el carrer de forma insistent
amb l’obligació d’anivellar-lo.
La intensitat en la utilització del sòl per a la construcció, fonamentalment de vivendes,
resulta un factor canviant segons la conjuntura social, la necessitat privada o, simplement,
l’època històrica.
Sobre una mateixa
parcel·la es pot optar
per edificacions poc intensives
en l’ús del sòl:
plantes baixes amb una
o dos altures, amb un
corral amb dependències
annexes per a ús
agrícola o ramader; o
la construcció d’edificis
de vivendes, de vàries
plantes. El canvi de la
tipologia de la vivenda
als nostres pobles de
l’Horta va unit a canvis
profunds en el model
econòmic. El pas d’una
economia eminentment
agrícola a una
altra industrial i de serveis,
comporta també canvis profunds en l’ús del sòl.
El model tradicional de vivenda amb poques plantes i corral amb dependències baixes
per a ús agrícola, extensiu en l’ús del sòl, fou el predominant a Vinalesa fins les darreries
dels anys cinquanta del segle XX. Ja que, fins aqueix moment, i des del 1887 —any en
que s’inicià la sèrie de dades disponibles—, la relació entre la superfície de sòl ocupat
per les vivendes, i la superfície construïda, o bé excedeix la unitat —1,2 en 1887— o
està sempre molt pròxim a la mateixa; en tots els casos ens trobem en una situació d’ús
extensiu del sòl urbà. Encetada la dècada de 1960, la tendència s’inverteix, unida als
importants canvis socioeconòmics que s’esdevenen, de forma que la relació susdita es fa
inferior a la unitat i, així, de 1960 a 1970, per cada 65 m2 de sòl, es construeixen al voltant
de 100 m2 F3
F4
de sostre; aquesta situació no ha fet més que accentuar-se fins els nostres dies
en què s’hi arriba al 0,46 (1990-2000).
La tendència actual és, encara que en un grau inferior, la tornada a certa desintensificació
de l’ús del sòl urbà, associat al model constructiu basat en residències unifamiliars,
i una menor presència de la construcció d’edificis de vivendes plurifamiliars. A més a
F1.
F2.
F3.
F4.
206 - 207