Ajuntament de Vinalesa

2. Història. D’alqueria islàmica a poble de llauradors
tides, horta, etc., havien pres de carta de naturalesa amb normalitat, i malgrat alguna
disputa o baralla ocasional, allò era un paisatge plenament feudal.
Vinalesa, encara que aliena a la contribucio directa de Valencia 315 , es trobava sota la
seua inqüestionable influència, però pertanyia per dret o acció al cinturó de senyories
més exterior de l’horta que envoltava la metròpoli valenciana 316 , en mans de ciutadans
o cavallers de la mateixa capital.
El bastiment del nou terme medieval del loch de Binalesa, molt probablement es veu
afectat des d’un principi pel potencial territorial i econòmic del seu veí Foios, una vila
aquesta, molt més important, que actuava des de l’endemà de la conquesta com a veritable
centre neuràlgic de tot el districte rural de la contornada —a través de la seu parroquial,
el cobrament dels impostos (delme), i com centre de reunió habitual i arxiu de la
Reial Séquia de Moncada. Resulta lògic pensar que el senyor de Foios dins de la defensa
del seu “espai vital”, organitzara aviat uns límits externs el més ambiciosos possibles.
Si ateneu a la peculiar forma de part del seu terme —“els marges d’aquest municipi,
a ponent i a llevant, s’acomoden a dues estretes faixes rectangulars, creades en origen
amb perfecta cura de fronteres traçades amb tiralínies. Un i altre espai, amollonats als
extremes de Foios, semblen gairebé una mena de bessons, examinada la forma dels respectius
perímetres” 317 —, s’observa que aquests dos estrets pedaços de territori, a banda
de estendre el volum de terres del senyoriu i representar dues importants zones agropecuàries
318 , actuaven com els extrems de un corredor que connectava el poble de Foios al
sud amb l’àrea de marjal litoral a la dreta del Camí de Movedre, i al nord amb una eixida
solvent al Carraixet i al Camí entre Moncada i Rafelbunyol. És a dir, Foios s’assegurava
no quedar aïllat de les principals rutes de comunicació, obtenia una important “reserva”
agropecuària a una punta i altra de la seua horta, i garantia especialment una ruta per a
les cabanes que des de Terol o l’interior buscaven les terres humides del seu solar.
Tot açò, sens dubte, condicionà de manera irreversible el futur del terme de Vinalesa,
com un senyoriu de reduïdes dimensions i amb una evident dependència inicial de
Foios. Relació fàcilment gregària i condicionada, si tenim en compte que un dels primers
titulars que coneguem de Binalesa durant les primeres dècades del tres-cents, fou
el ja nomenat Guerau Fabra 319 . Guerau, important cavaller valencià —de saga originària
de Catalunya al servei d’armes de Jaume I 320 —, al marge de posseir senyorius de comarques
adjacents a l’Horta de València, com la Ribera o el Camp de Morvedre, també
reunia en el seu patrimoni algun terme proper com Foios 321 . Resultant palès que aquesta
darrera vila en unió de Vinalesa, constituïa un continu territorial E-W, alineat sota el reg
de la Fila de Meliana —una de les principals derivacions de la Cequia de Moncada—,
que formava un efervescent passadís agrari generador de suculentes rendes.
Una vegada traspassada la propietat del lloc al Justícia de València Berthomeu Mathoses
322 , aproximadament en la dècada dels quaranta (s. XIV), les coses no havien canviat
315 NARBONA 1995: 170.
316 ARROYO 1986: 134-136.
317 SOLER et al. 2003: 87.
318 Vegeu: ROYO i SANCHIS 1995: 157-170.
319 “Fabra Guerau (Valencia, siglo XIV-1347). Caballero valenciano, señor de la torre de Foios, Vinalesa, Cotes, Quartell y una alquería en
la Vall de Segó. Estuvo casado con Constanza March, hija del primer matrimonio de Jaume March con Constanza Messeguer. Murió
en la batalla de Bétera en 1347, combatiendo al lado de la Unión contra las fuerzas del monarca, siendo derrotados los unionistas.”
HINOJOSA 2002: II, 187.
320 “Fabra. Apellido de origen catalán, que pasó a Valencia durante la conquista. Aquí quedó una rama, que destacó por los servicios prestados
a la monarquía. Guillem Fabra sirvió a Jaime I y a Pedro III en expediciones contra los rebeldes de Tous y Carlet. Otra rama de
los Fabra pasó a Murcia, siendo pobladores de esta ciudad. Sus armas son: escudo acuertalado, con el primero y cuarto de azur, con un
creciente de plata renversado, y segundo y tercero, de gules, con una estrella de oro.” Ibídem.
321 Ibídem.
322 “Matoses; Bertomeu (Valencia, siglos XIII-XIV). Fue justicia de Valencia en 1310 y justicia criminal en los años 1321, 1323 y 1334,
así como jurado en 1336 1338...” Ibídem..
118 - 119
F1. El forn senyorial, un lloc
indispensable [Boulangerie
Angers, 1493. Calendrier des
bergers. Paris (Angers, B.m. SA
33990, f. 014, SA 3390)].