Ajuntament de Vinalesa

2. Història. D’alqueria islàmica a poble de llauradors
especial cura del plantat al seu hort341 , passant per les tasques de treball comunitari que
demandava el senyoriu o la Reial Séquia de Moncada. I altres activitats aparentment
no tant cridaneres com la ramaderia, l’explotació dels recursos agropecuaris (llenya,
recol·lecció espècies silvestres, apicultura, etc.,) o la pesca342 . D’aquesta època molt probablement
dataria la construcció de la primera devesa de Vinalesa, atenent a la imperiosa
necessitat de mantenir les ramades del terme i altre foranes dins del cercat per impossibilitar
el seu accés als conreus del Roll del Carraixet, la Fila o la Séquia dels Alcavons.
Finalment, en un ordre superior, i com a activitats econòmicament més rellevants
per a la subsistència familiar, es trobaven les feines associades més directament als usos
agraris, com el treball de les terres —plantades principalment en aquesta època de vinyes,
i també de cereals343 , plantes farratgeres i oliveres— escampades pel terme i les rodalies,
o el treball de les terres d’altres llauradors o senyors en règim d’arrendament344 o
parceria. Una vegada en el camp, les feines solien ser les mateixes. En el cas dels camps
de cereals —plantats de forment, civada o panís entre altres—, l’ortolà llaurava, sembrava,
regava, segava i trillava, tasques que en principi hom podia fer en solitari o ajudat
d’algun familiar o amic, llevat del moment d’arreplegar la collita, on atés el volum de
feina era normal la contractació de jornalers. Una vegada emmagatzemada la collita,
temps després, el llaurador havia d’encarregar-se de la seua comercialització en l’almodí
on la venda es feia de forma obligatòria segons la llei.
La vinya exigia tal volta un major grau d’atenció en el seu conreu —cavare, podare,
regare, magencare et exarmentar345 — “Los propietarios de viñedos recurrían con frecuencia
a esta forma de explotación, contratando cuadrillas de trabajadores temporeros para
cavar, podar, limpiar, regar
o mondar las cepas.” 346
Obtinguts els numeraris
pel treball de temporada,
tocava distraure una part
dels diners per satisfer els
delmes347 al senyor i la Seu
de València. En aquest cas,
les opcions eren variades
perquè, bé podia aparèixer
el cobrador de torn de les
rendes del clergat, un mercader
o clavari que realitzava
el cobrament in situ, o
341 “Además, en ocasiones, y especialmente si se trataba de un huerto, el dueño se reservaba para su uso directo algunos cultivos de la heredad,
como árboles frutales y moreras, cuya producción estaría destinada, en principio, al consumo familiar.” MIRA 2004: 191.
342 Sobre la pesca a la València baix-medieval vegeu: AYZA 1983: 159-180.
343 “Una característica del consumo alimentario de la sociedad medieval es la gran variedad de cereales utilizados en la fabricación del pan,
Arnau de Vilanova (c. 1238-1311) es un buen testimonio de ello cuando, al referirse en una de sus obras a las cinco cosas que salen de la
tierra y que el hombre utiliza, sitúa en primer lugar “los grans dels quals se fa pan, axí con és forment, ordi, sèguel, miyl, avena, panís e
arròs”. De todos ellos, el trigo era el panificable de mayor calidad, la materia prima por excelencia del pan.” RUBIO 1995: 164.
344 “[...] que el arrendatario trabaje bien la tierra “ad usum et consuetudinem boni laboratoris” y de que al término del contrato ésta se
encuentre al menos en las mismas condiciones que al inicio y por consiguiente no se haya deteriorado su valor, “ad meliorandum
et non deteriorandum”...” MIRA 2004: 191.
345 CRUSELLES 1995: 69.
346 Ibídem.
347 “El delme era un impost del 10%, o menys, sobre els ingressos, de pagament obligat per llei. S’aplicava especialment a l’agricultura,
els ramats, l’oli, el vi, el peix, la caça, els molins, els forns i els ingressos personals. Sota aquesta última forma, a través del delme sobre
els ingressos de la corona i dels barons, la major part de les activitats humanes, incloses les dels moros i esclaus, contribuïen al
delme en major o menor grau. Els ramats transeünts, o que hi passaven l’hivern, també hi estaven sotmesos.” BURNS 1993: 321.
F3
122 - 123
F1. Cartografia d’Europa als
temps medievals [Canistris
Maps. 1335-1338. Opicinus de
Canistris. Biblioteca Apostolica
Vaticana, Roma, Italia].
F2. Pedra i aigua. De la
“Pechera” del Tos Pelat a l’assut
de la Cequia de Moncada.
F3. El treball de la terra [Fenaison
au mois de juin. Lyon,
1450-1500. Missel franciscain.
Lyon?, (Lyon, B.m., 0514, f.
003v, 514)].