Ajuntament de Vinalesa

F1
Vinalesa. Geografia Història i Patrimoni d’un poble de l’Horta
productes, segons l’accepció hui més generalitzada de cambra, mentre que l’habitatge es
trasllada a la planta baixa.” 706
Siga d’una manera o d’una altra, i amb el pas dels segles, les velles cases medievals de
l’Horta anaren transformant-se de mica en mica en altres construccions més modernes,
encara que també es cert que, molt sovint, bé en el seu interior, bé en la seua pell,
moltes de les noves edificacions integraren amb major o menor grau alguns dels “vells”
elements arquitectònics —cas d’arcs, murs, paviments, finestres, trulls, corrals, etc.
Així, les vivendes del segle
XVII arreplegaren alguns
d’aquests trets constructius
medievals, i marcaren en essència
l’horitzó arquitectònic
bàsic de les cases d’aquest
territori mitjançant el bastiment
amb crugies paral·leles
a la façana, de forma que
les teulades desaiguaven a
les façanes frontals i posteriors
707 , i d’una peculiar forma
d’organització interna de
l’espai d’aquestes vivendes,
que ordenava “transversalment la planta, tot al voltant d’un passadís o “pas de carro”
que travessa la vivenda en sentir perpendicular als murs de càrrega, unint l’entrada al
carrer amb la part posterior de l’edifici, generalment usada com a corral”. 708
En les darreries del segle XIX, i sobretot, en la fase inicial del nou-cents, les cases
i edificacions de gran part dels pobles de l’Horta experimentaren un major nombre
de canvis dins la seua decoració i a nivell dels seus materials constructius 709 , al mateix
temps que s’obrien nous carrers, es materialitzaven nous eixamples, es reestructuraven
velles vivendes a dues mans —amb o sense “escaleta” externa 710 —, o es reformaven les
façanes dels vells carrers de cada lloc. Cal entendre que, malgrat la influència prèvia
dels “llenguatges arquitectònics cultes” més moderns —com l’academicisme (s. XVIII)
i l’eclecticisme (s. XIX)—, gran part del conjunt d’aquestes cases de poble havien mantingut
la seua idiosincràsia arquitectònica popular i tradicional 711 , mantenint la disposició
tradicional a “dues mans”, crugies paral·leles a la façana, i a la planta baixa mantenint
la distribució que marcava el “pas de carro” —generalment, “format per dues franges
composades amb pedra de rodé i un paviment emmacat i lloses de fang cuit” 712 — que
travessava les crugies de l’edifici en direcció a un pati o corral franquejat per una ampla
portalada, que donava pas al recinte perimetrat per una tàpia més o menys alta.
706 Íbidem, pp. 50-51.
707 FERRI 1998: 24.
708 Íbidem.
709 “[...] les tècniques mixtes de maçoneria i rajola van ser usades en determinades èpoques a cavall entre els segles XIX i XX. Els
acabats de murs i parets s’han resolt generalment amb lluïts de morter de calç.” DEL REY 2002: 175.
710 “Dins aquestes cases, es manté encara el tradicional ús d’habitatge de planta baixa, seguint l’esquema interior de casa a dues mans,
però introduint l’elevació de l’edifici en una o dos altures. Altures que, molt sovint, disposen d’accessos independents amb escaleta
des del carrer.” SOLER et al. 2002: 141.
711 FERRI : 1998: 62.
712 Íbidem, p. 37.