Ajuntament de Vinalesa

3. Patrimoni. L’herència dels avantpassats
cula per al sant titular i
dues torres –una d’elles
inacabada, com s’ha
esmentat-. Treballs
realitzats en la darrera
dècada del s. XX (sent
rector mossén Francesc
Gil Gandia627 ) han
contribuït a conferir-li
unitat, alhora que subratllen
el mèrit de la
portada i del campanar.
La portada s’estructura
en dos cossos, l’inferior
mostra sobre alts i llisos
pedestals pilastres
i retropilastres toscanes
acanalades sobre
les quals es disposa
un equilibrat arquitrau
denticulat amb
clàssic fris de tríglifs i
metopes, sobre el qual
s’eleva un frontó partit
curvilini i sengles pinacles.
Al centre s’obri la
fornícula amb forma
de petxina per acollir a
Sant Honorat, la qual presenta en el seu apilastrat ordre compost i remat per un frontó
triangular denticulat i petits pinacles laterals. Cal ressaltar que en el llindar de la porta
d’accés hi ha un anagrama dintre d’una rica cartel·la “de no fácil interpretación” 628 que,
al nostre modest parer, fa referència alhora a la Mare de Déu i a Sant Honorat d’Arlés, al
capdavall recordant l’advocació mariana i la titularitat de la parròquia.
Pel que fa a la torre, a la qual s’accedeix per la casa abadia annexa i pel cor alt que es
desenrotlla als peus del temple (a l’altura de l’òcul gran de la façana), es una construcció
típica de la diòcesis de València, per quant a un cos inferior sòlid i quadrat s’afegeix
el cos que sosté les campanes629 F3
– de rigorós ordre toscà- i dos cossos més que, seguint
l’estil del precedent, serveixen per a embellir-lo i conferir-li esveltesa i enlairar-lo gràcies
a un penell amb la silueta del sant gal. Desproveït de lluïment, mostra l’habilitat dels
627 L’estima que demostrà per aquesta parròquia de l’Horta Nord l’entranyable Paco Gil, si me permet la llicència l’actual canonge
de la Seu, ha estat de tal importància que seria un desagraït qui açò subscriu no reconéixer-ho encara que siga en nota a peu de
pàgina. De tothom és coneguda l’afecció del benemèrit religiós per ocupar-se de determinats aspectes de la cultura valenciana en
la secció `El Trinquet’ del diari Levante-EMV.
628 MARTÍNEZ ALOY 1925: 1024.
629 Respecte a l’estudi de les campanes que encara resten en ús: “La grossa” (1779), “Santa Maria” (1875) i Maria (1915), és imprescindible
la consulta de la pàgina web http://campaners.com. En l’APV, Papers solts, sense signatura, hi ha una sol·licitud per a la
benedicció d’una campana —potser l’anomenada Maria— adreçada a l’Arquebisbat per l’aleshores rector de Sant Honorat, mossén
Federico Lapiña (datada el 24-V-1915), en què refereix el següent tenor: “Que al hacerme cargo, hace un mes, de esta parroquia
hallé que una de las campanas de la torre o campanario estaba rajada; y viendo que hacía falta para el mayor esplendor del culto y
siendo grandes los deseos de todos los fieles (que se han dignado pagarla hasta con sobrante), mandé que se fundiera y que se hiciera
del mismo peso y medidas poco más o menos...”.
F4
190 - 191
F1. Rostre del Crist Jacent, s.
xvii.
F2. Sant Francesc de Paula, s.
xvii.
F3. Torre inconclosa.
F4. Vinalesa.