Ajuntament de Vinalesa

More documents

Recommendations

Info

3. Patrimoni. L’herència dels avantpassats Barcelona. 684 D’igual manera que trenta anys ençà, aquests carrers, junt amb el del Consuelo en Gafaüt, agrupaven prop del 70% dels edificis del poble. En 1940, Vinalesa comptava amb trenta-dos carrers sobre els quals s’assentaven més de tres-cents edificis, 293 dels quals encara romanen dempeus a hores d’ara. A l’eix principal del municipi li comencen a créixer noves branques, tant al nord, a Gafaüt, com al sud al voltant del nou accés a la carretera de Barcelona, al carrer Doctor Mollà. En les darreries de la dècada dels anys cinquanta el creixement urbà es concentra tant en l’extrem nord com al sud; es tracta, en general, de barriades de cases humils, de planta baixa o només una altura. Mentrestant, al centre del municipi, el carrer Major, roma com un eix longitudinal, sense creixement a l’est ni a l’oest del mateix; l’existència de cases antigues, amb grans patis posteriors a un i altre costat del carrer impossibilitaven el creixement. En 1960 Vinalesa comptava amb 37 carrers sobre els quals s’assentaven prop de quatre-cents edificis. En concloure els anys setanta, Vinalesa compta amb prop de cinc-cents edificis i una trama urbana que va densificant-se amb quaranta-un carrers. Bàsicament, aquest període és una prolongació de l’anterior amb la consolidació dels extrems nord —on s’hi detecta certa implantació industrial— i sud del casc urbà com a zones de creixement. A tots dos extrems s’hi percep clarament la tendència a una major intensitat en l’ús del sòl urbà amb blocs d’habitatges de diverses plantes. La part central del municipi conserva, en línies generals, el seu urbanisme tradicional. L’any 2000 ja són prop de sis-cents edificis els que conformen el casc urbà de Vinalesa i s’assenten formant una trama urbana de quaranta-set carrers. La seua característica diferencial en comparació amb èpoques anteriors rau en l’obertura dels espais compresos en les parts posteriors de les cases del carrer Major i l’horta que s’estén fins el barranc de Carraixet per la Ronda Oest. Les noves rondes per l’est del nucli urbà, de recent cons- 684 “El Sr. Presidente expuso: Que el desarrollo industrial ya agrícola de este pueblo reclama que se le dote de cómodas vías de comunicación para dar salida a los productos que en el mismo se fabrican y recolectan. El único camino que conduce a la capital de provincia acortando la distancia, es el que existe denominado camino Nuevo, cuya calle del mismo nombre, a su desembocadura en la calle Mayor, proyecta una angostura en una longitud de unos cincuenta metros, que impide el tránsito de carros y demás vehículos con la holgura que la rapidez en las comunicaciones necesita. Esta estrechez de la calle en aquel punto, que no cuenta con la anchura de diez metros que tiene el resto, además de la dificultad en el tránsito, impide que el ayuntamiento acometa reforma alguna para el saneamiento de aquella parte del pueblo, en la que se encharcan las aguas constituyendo en determinadas épocas del año inminente peligro para la salud pública. Todos cuyos inconvenientes desaparecerían de ensanchar la calle del camino en el trayecto de ella que desemboca en la calle Mayor que no cuenta con la anchura de diez metros, y declarar esta obligatoria, para lo cual precisa que el ayuntamiento lo acuerde y marque a un facultativo la redacción del oportuno proyecto”. AMV, Actes municipals, 22 Juny 1916, Fol. 4. F3 F4 F1. F2. F3. F4. 208 - 209
F1 Vinalesa. Geografia Història i Patrimoni d’un poble de l’Horta trucció, van a possibilitar l’obertura d’espais urbans, d’ús industrial i residencial, fins el límit amb el terme de Foios. Quadre 1 ANYS m 2 SOL m 2 SOSTRE m 2 SOL/m 2 SOSTRE FINS 1887 55765 46760 1,20 1900-1910 9411 11952 0,80 1910-1920 6334 8226 0,80 1920-1930 12572 12201 1,00 1930-1940 8002 8668 0,92 1940-1950 8336 8378 0,99 1950-1960 12107 11659 1,00 1960-1970 15117 22959 0,65 1970-1980 28790 43426 0,66 1980-1990 10558 17252 0,61 1990-2000 9335 19965 0,46 2000-2004 10078 27126 0,37 SOLARS 47805 0 TOTAL 234210 238572 3.3. Arquitectura tradicional de Vinalesa: Del carrer Major a les alqueries de l’horta L’horta a la porta. Aquesta dita popular centenària arreplega amb concisió i senzillesa com s’ha viscut al nostre rerepaís durant molts segles. Dins gran part de les planes litorals valencianes, les vivendes dels llauradors —agrupades (cases) o disperses (masets, masos, barraques i alqueries)— s’han trobat sempre immediates a l’espai rural i s’han integrat de forma harmònica amb aquest paisatge 685 . Fa uns anys, l’historiador Marc Ferri, en el seu estudi sobre l’arquitectura popular del veí Camp de Morvedre ho expressava d’una manera molt clarificadora: “L’arquitectura popular és una part fonamental de l’experiència dels nostres avantpassats. Exemple d’adaptació al medi, la seua senzillesa formal i constructiva ha estat la clau per a la seua persistència” 686 . Així doncs, dins l’Horta de València no resulta estrany observar aquesta complicitat entre les vivendes tradicionals i el seu entorn més proper —camps de conreu, camins, séquies, etc. 685 “La vivenda en planta baixa permet una relació pròxima amb el carrer, l’accés directe al corral des de la vivenda i en general, una relació més intensa amb els voltants de la que permet la vivenda en altura [...] Recordem que precisament les formes de vida tradicional es distingeixen per una relació més intensa entre espais privats —vivenda—, semiprivats —corrals o patis— i públics —carrers i places—.” FERRI 1998: 24. 686 Íbidem, p. 23.
Page 1:
VINALESA GEOGRAFIA, HISTÒRIA I PAT
Page 7 and 8:
Vinalesa. Geografia Història i Pat
Page 9 and 10:
F1 Vinalesa. Geografia Història i
Page 11 and 12:
Page 14 and 15:
1. Vinalesa, terres i aigua En el p
Page 16 and 17:
1. Vinalesa, terres i aigua devasta
Page 18 and 19:
1. Vinalesa, terres i aigua debía
Page 20 and 21:
A les portes de Vinalesa s’havia
Page 22 and 23:
PARCEL·LES Quadre 6 Tipus de propi
Page 24 and 25:
1.3. Els cultius i el calendari agr
Page 26 and 27:
1. Vinalesa, terres i aigua ...la m
Page 28 and 29:
1. Vinalesa, terres i aigua 1.000 a
Page 30 and 31:
dores de ganxos i de tallant, etc.,
Page 32 and 33:
1. Vinalesa, terres i aigua evidèn
Page 34 and 35:
1. Vinalesa, terres i aigua plantat
Page 36 and 37:
1. Vinalesa, terres i aigua en el d
Page 38 and 39:
1. Vinalesa, terres i aigua vertia
Page 40 and 41:
1. Vinalesa, terres i aigua das per
Page 42 and 43:
1. Vinalesa, terres i aigua despues
Page 44 and 45:
1. Vinalesa, terres i aigua Els esp
Page 46 and 47:
1. Vinalesa, terres i aigua Com hem
Page 48 and 49:
1. Vinalesa, terres i aigua Hidrogr
Page 50 and 51:
1. Vinalesa, terres i aigua Desde
Page 52:
1. Vinalesa, terres i aigua Carraix
Page 55 and 56:
F1 F2 Vinalesa. Geografia Història
Page 57 and 58:
Page 59 and 60:
Page 61 and 62:
Page 63 and 64:
Page 65 and 66:
Page 67 and 68:
F1-F2 F3-F4 Vinalesa. Geografia His
Page 71 and 72:
Page 76 and 77:
2. Història. D’alqueria islàmic
Page 78 and 79:
Page 80 and 81:
Page 82 and 83:
Page 84 and 85:
F1 2.2. Benivolesar, terra de sarra
Page 86 and 87:
Page 88 and 89:
Page 90 and 91:
Page 92 and 93:
Page 94 and 95:
Page 96 and 97:
Page 98 and 99:
Page 100 and 101:
Page 102 and 103:
Page 104 and 105:
Page 106 and 107:
Page 108 and 109:
Page 110 and 111:
Page 112 and 113:
2.4. Binalesa, quan el senyoriu és
Page 114 and 115:
Page 116 and 117:
Page 118 and 119:
Page 120 and 121:
Page 122 and 123:
Page 124 and 125:
Page 126 and 127:
Page 128 and 129:
Page 130 and 131:
Page 132 and 133:
Page 134 and 135:
Page 136 and 137:
Page 138 and 139:
Page 140 and 141:
Page 142 and 143:
Page 144 and 145:
F1 2. Història. D’alqueria islà
Page 146 and 147:
Page 148 and 149:
Page 150 and 151:
Page 152 and 153:
Page 154 and 155:
2.7. De la Guerra del Francés a le
Page 156 and 157:
Page 158 and 159: 2. Història. D’alqueria islàmic
Page 178: 2. Història. D’alqueria islàmic
Page 183 and 184: Vinalesa. Geografia Història i Pat
Page 185 and 186: F1 F2 Vinalesa. Geografia Història
Page 187 and 188: F1 Vinalesa. Geografia Història i
Page 207: F1 F2 Vinalesa. Geografia Història
Page 218 and 219: 1 4. Apèndix Documental. Desmembra
Page 220 and 221: 2 4. Apèndix Documental. Venda del
Page 222 and 223: 3 Crim d’un vei de Vinalesa el 15
Page 224 and 225: 5 4. Apèndix Documental. Reconeixe
Page 226 and 227: 4. Apèndix Documental. dicho Real
Page 228 and 229: 7 4. Apèndix Documental. Fiestas d
Page 230 and 231: 4. Apèndix Documental. Número 5=
Page 232 and 233: 4. Apèndix Documental. [...] Termi
Page 234 and 235: 4. Apèndix Documental. establecerl
Page 236 and 237: 4. Apèndix Documental. de ellas el
Page 238 and 239: 4. Apèndix Documental. y tangentes
Page 240 and 241: 9 Projecte d’electrificació i en
Page 242 and 243: 4. Apèndix Documental. Las lineas
Page 244 and 245: 4. Apèndix Documental. rán de igu
Page 246: clar sentit i alt esperit, seny i e
show all

Ajuntament de Vinalesa

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?