Ajuntament de Vinalesa

F1
2.2. Benivolesar, terra de sarrahins (711-1239)
On aquells prats amb rius i arbredes verdes?
On els indrets flairosos on solíem retirar-nos?
On el zèfir sempre fresc? On els crepuscles amables?
Ai València! Què s’ha fet d’aquells matins on el sol
jugava amb el mar tot corrent per l’Albufera!
Res no es pot fer quan el destí du la pèrdua... 139
2. Història. D’alqueria islàmica a poble de llauradors
Del Tigris al Wadi-laviar
Dels contes de les mil i una nits, les russafes de Bagdad o Damasc, passant per els
centenars de sènies a la vora del Nil, els deserts de Líbia o els oasis del Magrib, els àrabs,
punta de llança d’un grup ètnic prou heterogeni de musulmans —berebers, siris, iemenites,
egipcis o eslaus— arribaren en el 711 a la Península Ibèrica, i amb ells, òbviament,
la seua religió, l’Islam, un culte monoteista igual que el cristianisme, que de forma imparable
s’havia escampat com una taca d’oli, des dels confins de la Península Aràbiga
vers el Pròxim Orient i bona part de la Mediterrània, fins posar peu a la Hispania governada
pels visigots.
Amb l’arribada de l’Islam, vingueren guerrers, pastors,
camperols, mercaders, productes comercials, i una nova
llengua i religió. Aquestes persones agermanades per la
fe, però amb un origen geogràfic divers —des dels deserts
d’Aràbia, les vores del Tigris i l’Eufrates o la zona
del Magrib—, transportaven també variades tradicions
alimentàries140 i uns coneixements científics heretats de
l’Antiguitat i del seu contacte comercial i cultural141 amb
els pobles de més enllà de l’Indo. I no resultarà estrany
quan temps després es forme el Califat Omeia (s. X dC),
138 Ibn Al-ABBAR. cf PIERA 1995.
139 “La nueva agricultura islámica implicó la introducción, en el Mediterráneo, del sorgo, el arroz, la caña de azúcar, la cidra, la naranja
amarga, el limón, el pomelo, el plátano, la sandía, la espinaca y la berenjena, especies vegetales desconocidas o utilizadas sólo por las
capas altas de la sociedad [latina o visigoda], a causa de su elevado precio, como medicinas o condimentos exóticos...” RIERA 2001:
790.
140 “Respecto a las características básicas de las matemáticas y de la ciencia árabe en general, podemos citar, al menos tres de ellas: el hundimiento
de sus raíces y conocimientos básicos en las obras científicas griegas e hindúes, su entrelazamiento e intersubordinación con
otras ciencias árabes, como la Óptica o la Astronomía, y por último, su pragmatismo...” MARTOS 2001: 272-273.
F2
84 - 85
F1. El món segons la cartografia
del geògraf àrab al-Idrisi.
F2. Vida quotidiana a “al-Andalus.”