(Cerdagne) : conflits de propriété et d'usage - Centre de Recherches ...

LES COMUNITATS I ELS ‘BONS USOS’ …
confirmats i aprovats els antics privilegis de la vall, uns capítols específics
donen la franquesa d’emprivar els recursos naturals del territori “ e covertirlos
en util de la cosa publica de la dita vall” (cap.17). La vall rep com a
franquícia el dret de “no pagar lluisme, foriscapi o altre dret de les cases,
terres e altres possessions que venen e compren entre ells” (cap.9). Malgrat
tot, la vall queda una altra vegada alienada al començament de la década dels
anys 1470. Aquesta alienació s’aconseguirà revocar el 147874 i es mantindrà
així durant les tres dècades que passa en l’òrbita francesa75.
A finals del segle XV la vall ja posseeix els instruments normatius per
dotar-se d’una estructura politico-administrativa de tres nivells : la universitat
(que a vegades engloba una o vàries parròquies o comuns) com a
comunitat, el quart com la primera instància supralocal i la vall com a
universitat de totes aquestes. L’autoritat suprema i la jurisdicció general civil
i criminal en tot el territori s’exercia pel veguer (sots-veguer) i batlle
representant de la corona reial76, sent sempre aquest un veí de la mateixa
comunitat77.
La jurisdicció especial s’exerceix a través d’una administració municipal
– però a tres nivells. El primer nivell és el de la comunitat local – la
parròquia/comú – on els cònsuls exerceixen les funcions representatives,
directives i executives. Són elegits per insaculació, una forma de tiratge a
sort, més o ménys a partir de finals del segle XVI (la data pot variar segons
els pobles). Una de les funcions més importants dels cònsuls és la de convocar
el consell dels jurats i de presentar les propostes – els temes – que s’han
de debatre. Cada lloc tindrà els seus òrgans col·legiats, primer el consell
general, més ampli, generalment amb la participació de tots els caps de casa,
que amb el temps es transforma78 en el Consell de jurats i cònsuls, cos reduit
de la representació comunitària. Les seves funcions són : deliberar sobre els
afers comuns més importants, i prendre les decisions corresponents, que
tindrán un caràcter obligatori per a tots els habitants .
El segon nivell de solidaritats comunitàries és el Consell dels cònsuls i
jurats dels quarts de la vall, òrgan d’organització intermèdia que, de fet,
74 Cfr. Mª Teresa FERRER MALLOL : L’associació de municipis... pp. 31-32.
75 Vegeu també nota nº 46.
76 Sobre les característiques de les vegueries i especialment la de Ribes cfr. Víctor FERRO :
op. cit. pp. 120-123.
77 Ferran VALLS I TAVERNER : Privilegis... p. 579
78 Però que es continuarà convocant en casos que afecten a tota la comunitat. Un exemple
d’això és la declaració dels jurats i cònsuls de Queralbs de continuar fent assamblees generals
en el cas de decisions que afecten a la totalitat de la comunitat, com la gestió dels comunals.
v. infra nota nº 137.
100