(Cerdagne) : conflits de propriété et d'usage - Centre de Recherches ...

LES COMUNITATS I ELS ‘BONS USOS’ …
Aquest canvi de sensibilitat es demostra també en la multiplicació
d’establiments, “endebesaments”, “apossessionaments” i vendes d’algunes
parcel·les de terra comuna pels regidors dels municipis – a partir de finals del
segle XVIII. La majoria dels contractes de les 211 parcel·les privatitzades
pel comú de Pardines entre 1793 i 1845 (amb diferentes fòrmules jurídiques)
el que subratllen és el caràcter tancat (“endebesament”, “debesa privativa”)
d’aquestes noves possessions, amb la possibilitat d’aconseguir “bans” per a
impedir el pas davant dels aliens. Moltes vegades són trossos de terra
colindants amb terres ja posseides, arrodonint d’aquesta manera les
explotacions existents. La meitat d’aquestes transaccions és venda – gairebé
sempre en devesa privativa i suvint a carta de gràcia165.
No sabem exactament l’abast d’aquest fenòmen, encara no podem
valorar-lo ni en el conjunt de Pardines. Però als altres comúns el fenòmen era
semblant – donar en possessió/ús privatitzat una part dels comunals
excloent-ne la comunitat166. És el conflicte entre una agricultura que intenta
modernitzar-se i una ramaderia extensiva dels pastors tranhumants que es
solapa amb les necessitats financeres d’unes comunitats que estan al bell mig
dels conflictes bél·lics de la guerra gran, de la guerra del francès i de les
guerres carlines. A més a més, aquest “ball de terres” s’inscriu en les primeres
fases de la desamortització civil espanyola i del primer procès de
l’individualisme agrari167.
Però el que ens sobta és la vivacitat d’aquesta organització comunitària
que malgrat formar part ja fa dècades d’una monarquia centralitzadora i
unificadora manté la movilitat i la flexibilitat d’auto-adaptació al medi – tant
econòmic com a polìtic – on, de fet, els comunals es mantenen168 i són
rentables encara a finals del segle XX169.
165 Rosa CONGOST, Pere GIFRÈ i Xavier TORRES descriuen un fenòmen molt semblant.
Cfr. Del mas a la masoveria. Les transformacions del mas català a l’època moderna :
l’exemple de la regió de Girona ; in : El mas català durant l’edat mitjana i la moderna
(segles IX-XVIII) ; CSIC, Barcelona, 2001. pp. 580-581.
166 Sobre qüestions de l’individualisme agrari Cfr. : Rosa CONGOST : Comunales sin
historia. La Cataluña de los masos o los problemas de una historia sin comunales. ; in :
Historia de la propiedad en España. Bienes comunales, pasado y presente., Centro de
Estudios registrales, Madrid, 2002. pp. 298-305.
167 Cfr. Josep FONTANA : La desamortización de Mendizábal y sus antecedentes ; in :
Angel Garcia Sanz i Ramon Garrabou, eds. : Historia agraria de la España contemporánea I.
Crítica, Barcelona, 1985 ; pp. 219-244.
168 Cfr. El cas de Campelles, no estudiat en aquest article, encara avui en dia té beneficis de
l’aprofitament dels seus boscos.
169 Sigles i abreviacions utilizats : AHCP : Arxiu Històric Comarcal de Puigcerdà ; AHCR :
Arxiu Històric Comarcal de Ripoll ; C.E.C.R. : Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès.
118