(Cerdagne) : conflits de propriété et d'usage - Centre de Recherches ...

4. LA VALL DE RIBES : DESCRIPCIÓ GENERAL
TÜNDE MIKES
La Vall de Ribes és una de les grans i altes22 valls més orientals dels
Pirineus catalans, formada per la confluència de tres rius i així de tres valls
principals. Representa una sortida natural d’importància singular cap al sud i
així cap a Barcelona i cap al mar per a la “cicatriu pirinenca” que té la
Cerdanya al mig23. A l’extrem nord del solc prepirinenc24, a l’època de les
invasions era una de les zones de refugi més ben determinades de la serralada.
Això explica la solidesa d’un poblament molt antic25 i de “cultures
pirinenques” molt resistents. La seva situació d’extrem tancament vers totes
les direccions i amb una sortida dificultosa cap a França determinarà diverses
realitats del seu passat26.
La caracteritzen una agricultura muntanyenca i una policultura que
lluita des de molt antic amb una ramaderia invasora. Però també és terra de
mines i d’indústria : de ferro, de fusta, de paper, de llana i de tèxtil : primer
artesanal i després amb molta vehemència, a partir de finals del segle XVIII,
industrial.
És un territori de pluviositat forta – en general no pot comptar amb
cap mes sec a l’any. La gran varietat de climes locals que van des del continental
en la part septentrional al mediterrani en els seus confins meridionals,
explica la seva gran riquesa de flora com es pot encara comprovar en
l’actualitat. Mentre que en el seu marge oriental es concentren les grans
zones de prats húmids, moltes vegades objecte de discussions entre els
diversos pobles, la part occidental está coberta de frondosos boscos27. Però,
seves gestions a favor d’aquests pobles amb ocasió del procés de la desamortització civil
endegat per l’Estat a partir de mitjans del segle XIX. Cfr. : Llibertats y antich govern de
Catalunya, Barcelona, 1905, utilitzant com a base bibliográfica gairebé única l’obra de J.
Cénac Moncaut : Histoire des peuples et des États pyrénéens depuis l’époque celtibériennne
jusqu’à nos jours.
Josept Mª FONT I RIUS : Antiguas instituciones locales de los valles pirenaicos catalanes ;
in : IVe Congrès International d’Études Pyrénéennes, Pau et Lourdes, 1962. p. 44.
22 La part de la ribera se situa a 800 ms, però el seu cim mès enlairat, el Puigmal es troba a
una altura de 2 900 ms.
23 Pierre VILAR : Catalunya dins l’Espanya moderna ; Ed 62, Barcelona, 1986 4, I. pp . 251-
259.
24 Avui és la part nord-occidental de la comarca del Ripollès.
25 Alguns topònims de la vall es remonten a èpoques preromanes (Núria) o romanes
(Fustanyà) : Catalunya Romànica, X., Ed. Enciclopèdia catalana, Barcelona, 1987 ;
Montserrat PAGÈS, El marc historic, p. 18.
26 La vall pertany a aquella zona fronterera que diverses vegades formarà part del territori de
diferents regnes. Senyalarem aquestes èpoques sense estudiar el “fet fronterer”.
27 Josep VIGO I BONADA. : La flora de la Vall de Ribes, in : Queralbs, VVAA ; Centre
91