(Cerdagne) : conflits de propriété et d'usage - Centre de Recherches ...

PROCESSOS DE ROMPUDA I D’OCUPACIÓ DE L’ESPAI …
l’espai són molt semblants. En aquest cas, com en estudiar els exemples
precedents, ens hem de plantejar també :
Parcel·laris anteriors ben datats. En aquest indret també trobem
l’existència d’unes centuriacions d’època romana que s’estenen pel territori
estudiat i que encara són visibles actualment, especialment en la xarxa viària,
tant del fons de la vall com de les carenes que limiten aquesta vall
d’Agramunt, solcada pel Sió. Els tres llocs esmentats es trobem en indrets en
què algunes de les vies segueixen les orientacions marcades per les possibles
centuriacions de Lleida o de Guissona22. És en canvi més difícil saber quines
foren les repercussions de l’època de domini andalusí, tot i que s’ha suposat
que existiren alguns petits nuclis de població repartits en llocs situats a prop
del fons de la vall, en comes laterals o en indrets encimbellats en les
carenes23. No podem, però, suposar que cap dels tres llocs estudiats ja fos
ocupat abans del 1050, data en què aquest territori degué passar a dependre
dels comtes d’Urgell.
Nexes amb elements generadors de nous espais conreats i datació
d’aquests establiments de població. Els tres exemples que proposem són
diversos. Ca l’Escampa modernament és una casa de pagès. La importància
de la transformació de l’espai que hi ha al seu voltant és però impressionant,
i evidentment no pot ésser pas fruit dels canvis produïts per un mas modern,
ni fins i tot medieval. Les transformacions de l’espai esdevingudes al voltant
del proper Mas de Muntada, que tenim ben documentat al segle XV, són
mínimes, i no afectaren l’organització anterior. Hem proposat que l’actual
Ca l’Escampa fos originàriament una ‘quadra’ (o cavalleria), potser la de
Rocabruna, que podem datar a la segona meitat del segle XI, en el moment
de la conquesta d’aquest espai pel comte d’Urgell.
En el cas d’Ofegats, actualment no hi ha pas cap mas o cap explotació
important en aquest lloc. Amb tot, han quedat fossilitzats en el paisatge uns
cercles que han de tenir com a centre un lloc determinat. La transformació
esdevinguda a l’edat mitjana fou molt notable. Tanmateix, en aquest cas,
només sabem que encara al segle XVIII, a la partida d’Ofegats, hi havia ‘dos
vestigis de torres’24. És molt possible que en aquest indret en el moment de
la conquesta, als segles XI i XII, s’establís alguna ‘quadra’ i s’hi establís un
22 J. BOLÒS, “Les vies, el parcel·lari i els llocs de poblament a la vall del Sió al llarg dels
darrers dos mil anys”, a J. BOLÒS (ed.), Paisatge i història..., pàgs. 41-72.
23 X. ERITJA, “El poblament andalusí a la vall del Sió”, a J. BOLÒS (ed.), Paisatge i història...,
pàgs. 73-82.
24 J. R. PIQUÉ, “Paisage i territori a Agramunt, des del segle XVIII al segle XII”, a J. BOLÒS
(ed.), Paisatge i història ..., pàg. 223.
136