(Cerdagne) : conflits de propriété et d'usage - Centre de Recherches ...

PROCESSOS DE ROMPUDA I D’OCUPACIÓ DE L’ESPAI …
primer lloc perquè calia que l’espai ocupat hagués estat mig abandonat o ben
abandonat anteriorment, realitat que mai més es va produir després de la fi del
primer mil·lenni. A més, en molts casos, aquests espais de conreu primerencs
han estat transformats després de l’època carolíngia, ran de la construcció dels
masos, que els han fragmentat en part.
Quan ens n’anem a la Catalunya Nova, trobem una realitat semblant. La
parcel·lació que s’estén al voltant del mas de Renant o del mas de Ca
l’Escampa només es pogué fer en el moment d’ocupació d’aquest espai, abans
que es construïssin els masos Trilla i Roget, al costat de Renant, o el Mas de
Muntada, al sud de la possible ‘quadra’ original de Ca l’Escampa. En d’altres
casos, per exemple a Santpedor, a Banyeres o a Lletger, no podem establir una
datació tan segura, encara que ens trobem bàsicament amb la mateixa realitat.
Només a Santpedor, indret que ja era habitat en època carolíngia, hom pot
pensar que potser hi hagué un creixement de l’espai cultivat en diverses
etapes29.
Com a conclusió, podem afirmar que aquesta mena d’estudis ens poden
permetre :
a. Conèixer més bé el territori i entendre més bé les seves característiques,
especialment aquelles creades arran de l’activitat antròpica. Els que ens
interessem en l’estudi dels paisatges històrics hem de pretendre poder establir
una datació dels diversos elements que els formen i hem de perseguir assolir la
interpretació de per què es van generar. Les realitats del paisatge no són casuals,
encara que de vegades sigui difícil de comprendre-les.
b. Conèixer més bé els processos d’ocupació del territori i poder-los
datar amb més precisió. En aquest cas, el que trobem ens mostra que hi hagué
trencaments importants de la continuïtat. Aquests trencaments poden ésser en
l’ocupació i el conreu dels llocs o poden ésser simplement de tipus econòmic.
La possibilitat de rompre unes terres i de reorganitzar l’espai al segle IX o al
segle XI ens està mostrant que abans aquelles terres, rompudes i reorganitzades,
no eren pas dedicades a l’agricultura.
c. Entendre, així doncs, més bé els canvis esdevinguts en el poblament.
No podem pensar només en continuïtats ni tampoc només en trencaments.
Hem de saber trobar les realitats que ens poden permetre de fer una valoració
justa d’aquests canvis. És, però, un tipus de recerca que tot just comença i, per
tant, on encara hi ha molts dubtes per a aclarir. Mentre Moredell (al Gironès) o
29 Assenyalem, però, que a la vila reial de l’Arboç (al sud de Banyeres ; documentada el
1057-1071, que va créixer ran de la concessió del dret de fer-hi un mercat, el 1202), veiem els
seus camps organitzats només en relació amb els camins radials (i ara no hi veiem formes
circulars al seu voltant).
144