(Cerdagne) : conflits de propriété et d'usage - Centre de Recherches ...

PROCESSOS DE ROMPUDA I D’OCUPACIÓ DE L’ESPAI …
històrica d’aquest sector de la comarca d’Osona són especials. La plana de
Vic, al centre d’aquesta comarca, és una cubeta envoltada de muntanyes
situada al sud de la serralada pirinenca.
Si veiem detingudament els ortofotomapes actuals, ens adonem que,
en aquesta plana de Vic, han perdurat nombrosos testimonis de formes
el·líptiques o gairebé circulars que han restat fossilitzades en els límits de les
parcel·les actuals dels camps. Aquesta realitat, d’acord amb els estudis fets
fins ara, ens pot permetre de pensar que es tracta de formes nascudes arran
d’un procés de rompuda i de desforestació del territori. Aquestes formes són
molt semblants a d’altres que s’han trobat en altres països de l’Europa occidental10.
Immediatament, però, ens hem de plantejar el problema de la datació
d’aquestes realitats. Per intentar datar aquests límits podem seguir diversos
camins. Podem establir relacions amb elements del paisatge anteriors ben
datats o bé podem establir nexes amb els elements que generaren aquests
espais (que generalment són més fàcils de datar). En darrer lloc, si és
possible, hem d’establir si hi ha elements posteriors, fàcilment datables, que
transformin l’element del paisatge arqueològic – una forma el·líptica o quasi
circular fossilitzada en el parcel·lari – que volem datar.
Parcel·laris anteriors ben datats. A la plana de Vic hi ha restes d’una
centuriació d’època romana, que han quedat fossilitzades en algunes vies
orientades de sud a nord o d’est a oest. Malgrat que alguns dels llocs més
antics del pla – documentats almenys en època carolíngia – són situats al
costat d’un fragment de camí que segueix aquesta orientació (Sant Fruitós
del Grau, Muntell, Taradell, el Gurri, Berga, etc.), els parcel·laris que volem
estudiar (quasi circulars), evidentment, no es poden pas relacionar amb
l’orientació de les centúries. Només dos conjunts de parcel·laris actuals
coincideixen amb l’orientació d’aquesta organització cadastral romana,
segurament d’una manera casual, ja que en realitat s’adapten a l’orientació
d’una via, que és possible que correspongui amb un limes de la centuriació
romana (a Sentferm i al Gurri).
Nexes amb elements generadors d’aquest espai. En canvi, podem assenyalar
que, en gairebé tots els casos, hi ha un lligam entre aquests conjunts
de camps que resten closos per uns límits amb unes formes el·líptiques o
gairebé circulars i uns llocs de poblament ja esmentats en documents de
l’època carolíngia, com Sant Fruitós del Grau, Palau, Muntell, Sentfores,
Vilacís, Llagostera, Malla, Vila-seina, etc. D’acord amb les restes
conservades, podem pensar que els camps s’organitzaren d’una manera gairebé
circular al voltant de l’establiment humà. Normalment, aquests espais
situades als deltes del Llobregat i del Besòs, esmentat en una nota precedent.
10 Vegeu notes 1 i 2.
124