(Cerdagne) : conflits de propriété et d'usage - Centre de Recherches ...

LES COMUNITATS I ELS ‘BONS USOS’ …
Algunes dècades més tard, el règim municipal rudimentari62 ja no
servirà només per a tractar afers interns entre habitants, sinó que també
servirà per portar a terme la redempció del domini senyorial de la vall63 i per
representar la seva comunitat tant davant del poder senyorial com del reial.
Seràn ells que col·laboraran i contribuiran a la redempció de la vall de la
jurisdicció senyorial i miraran de tornar a la jurisdicció reial amb la fórmula
jurídica de carreratje. Aquesta fórmula, derivació del concepte de veïnatge64,
era l’associació d’un municipi més petit – generalment llocs de la ruralia –
que buscava el suport d’una vila o ciutat reial gran per tal de beneficiar-se
dels privilegis d’aquesta i esdevenir-ne “membre” orgànic (carrer)65. En
principi, les despeses d’aquesta operació havia de pagar-les el lloc que
necessitava el suport però, a canvi, podia exigir garanties per les quals una
nova alienació duta a terme per la corona comportaria la pèrdua per al rei de
la jurisdicció i de les regalies sobre el lloc66. Aquests pactes bilaterals,
impulsats per la corona i que debilitaven el poder nobiliari, eren onerosos per
a Barcelona i beneficiosos per als llocs-carrers67. La vall de Ribes signà les
capitulacions en 1407 i les aceptà en 1410 i aquesta associació significava el
primer pas en el procés de redempció68, en aquest cas del domini senyorial, i
una ètapa important en la consolidació de la unitat i identitat de la vall.
També és important de veure altres conseqüències del fenòmen : amb
l’enfortiment de les comunitats locals s’afavoreix la consolidació territorial
de la monarquia així com l’expansió de la seva jurisdicció.
“capital” de la vall al voltant dels anys en els quals la notaria s’hi traslada (mitjans del segle
XIV).
62 J. Mª. FONT RIUS : La comunitat local..., pp. 538-570.
63 Les rendes així com la jurisdicció van ser venudes a Pere Galcerán de Pinós en 1381 per
11 000 florins. Cfr. “Informació i levament fet per lo Mestre Racional de la Cort del senyor
Rey...” in : B. ALART : Documents sur la géographie historique du Roussillon ; Perpignan,
1876. p. 59.
64 Cfr. Víctor FERRO : El dret públic català. Les institucions a Catalunya fins al decret de la
Nova Planta ; Eumo Ed., 1987, pp. 149-152.
65 Cfr. Víctor FERRO : op. cit. pp. 178-180
66 Mª Teresa FERRER MALLOL : L’associació de municipis... op. cit. pp. 3-19.
67 Ibidem pp. 20-33.
68 Miquel SITJAR I SERRA : La Vall de Ribes, un carrer de Barcelona., in : El temps del
consell de Cent ; II. La persistència institucional,segles XV-XVII. (coord. :Manuel Rovira i
Solà-Sebastià Riera i Viader. ; Barcelona, 2001, pp. 103-110.
Per als processos anteriors i circumstàncies econòmiques,veure Mª Teresa FERRER I
MALLOL : El patrimoni reial i la recuperació dels senyorius jurisdiccionals en els estats
catalano-aragonesos a la fi del segle XIV., in : Anuario de estudios medievales, 7. Barcelona
1970-1971.
98