(Cerdagne) : conflits de propriété et d'usage - Centre de Recherches ...

LES COMUNITATS I ELS ‘BONS USOS’ …
les clàssiques descripcions geogràfiques allò que subratllen és la seva
pobresa pel que fa a la qualitat del sòl28, igual que la seva riquesa en aigues
minerals i fluvials, procedents dels rics aqüifers i dels rius Freser, Segadell i
Rigart29.
En la actualitat la formen dues parts : la Vall de Ribes pròpiament dita
i la Vall de Toses. En conjunt representen una superfície d’uns 262 km². En
l’època medieval i moderna la Vall de Toses – les parròquies de Dòrria,
Toses, Planès, Nevà i alguns veïnats o masos – era una baronia en poder de
la família dels Pinòs i Mataplana i representava una entitat jurídico-política
diferent30. Així, la Vall de Ribes propiament dita comptava amb un territori
d’uns 200 km².
Segons les dades demogràfiques disponibles, la vall – com d’altres
territoris pirinencs – va tenir els seu màximum medieval de població en la
primera part del segle XIV : 0,95 focs per km². Les darreres dècades del
mateix segle i la primera part del següent estan marcades per diverses catàstrofes
naturals que van fer minvar la seva demografía : el terratrèmol del
1374 i el del 1428 foren especialment mortífers, de manera que només una
sisena part de la població va poder sobreviure. La Vall no tornarà a recuperar
aquell nivell perdut de població fins la segona meitat del segle XVI i això,
encara, gràcies a la immigració francesa. Per contra, el segle XVIII
contempla un període de notable creixement demogràfic : entre el cadastre
de 1719 i el cens de Floridablanca del 1787 la vall pot comptar amb un
ascens situat al voltant del 60 %31.
Excursionista de Catalunya ; Ed. Montblanc-Martín, Barcelona, 1985, pp. 101-111.
28 Una opinió contrària trovarem a l’obra de Francesc CAPDEVILA i VENTÓS que subratlla
la importancia de la quantitat de fems del que depèn la qualitat de la terra que en si mateix no
considera com a dolenta ; cf. F.194 de “Respuesta al interrogatorio... de Francisco de
Zamora” ; 1789, manuscrit nº 2436 de la Biblioteca de Palacio Real de Madrid. Dono les
gràcies a Miquel Sitjar per facilitar-me’n una copia.
29 Per a una visió més detallada, v. el “Diccionario geográfico-histórico de España...” de
Pascual MADOZ, v. XII./II, Madrid, 1849 sobretot pp. 261-266, i la “Geografia general de
Catalunya “ dirigida per Francesc CARRERAS Y CANDI, “Provincia de Gerona “ per J.
Botet i Sisó, Barcelona, 1911.
30 El present treball no estudia aquesta entitat baronal. Per a la relació de la Baronia amb les
comunitats de la vall v. Joan SERRA I VILARÓ : Baronies de Pinós i Mataplana I-II-III. ;
Bagà, 1989 (reproducció facsímil.)
31 Josep IGLÉSIES I FORT : Demografia pretèrita i actual del Ripollès ; in : Annals, Centre
d’Estudis Comarcals del Ripollès ( CECR), 1992-93, pp. 123-161.
92