(Cerdagne) : conflits de propriété et d'usage - Centre de Recherches ...

JORDI BOLÒS
Moredell és un vilar d’època carolíngia, ara abandonat, que sabem,
amb força seguretat, que es creà en els segles carolingis. Actualment no coneixem
exactament on eren edificades les construccions del vilar de
Moredell, però sí que podem situar amb força seguretat els seus camps,
alguns dels quals tenim ben descrits per un document de l’època, realitat
molt excepcional7. D’altra banda, el fet que Moredell amb els anys hagi
passat a ésser situat en un lloc marginal, ha fet que s’hagi conservat la topografia
del territori d’aquest vilar carolingi possiblement sense gaires canvis
(encara que és molt possible que hi hagi hagut un procés de nova ocupació
de les terres forestals en època moderna o contemporània, i que siguin
d’aquesta època alguns dels camps petits, intercalats dins del bosc).
El vilar era una forma de poblament molt estesa a l’alta edat mitjana i
en concret a l’època carolíngia. Recordem, per exemple, la gran quantitat de
vilars, habitats per unes quantes famílies (de dues o tres fins a unes deu), que
trobem ben documentats en totes les terres de repoblació. Trobem un
exemple molt notable d’aquesta forma de poblament en el conegut judici de
l’any 913, relacionat amb la vall de Sant Joan de les Abadesses. Com ja és
prou sabut, d’acord amb aquesta font documental, en aquesta vall del
Ripollès, vers l’any 880, s’instal·laren nombroses famílies, que edificaren els
vilars de Perella, Muig, Vedellar, “Rodebaldenc”, “Francons”, Sentigosa,
Boscarons, Miralles, etc.8. Aquests vilars, sobretot els situats a les terres més
muntanyoses, podien tenir unes característiques molt semblants a les del
vilar de Moredell o a les del lloc de Riuràs.
L’exemple de la Plana de Vic (figs. 2 i 3)
Una de les primeres vegades en què vam assenyalar la possibilitat de
descobrir en els mapes i en els ortofotomapes actuals testimonis de les rompudes
medievals, de l’alta edat mitjana, va ésser en estudiar el parcel·lari de
la plana de Vic9. Cal tenir present que les característiques de l’evolució
7 Alguns camps propers al vilar feien, per exemple, 41 per 81 destres (potser uns 94 per 186
m), 64 per 113 destres (147 per 260 m), 20 per 96 destres (46 per 221 m), etc. El mateix
document ens dóna les mides dels ‘masos’ (els habitatges), amb la cort, l’hort i uns casals,
que formaven aquest poblet : 26 i 14 destres per 32 i 33 destres (uns 30 a 60 m per uns 74 m).
Un altre ‘mas’ feia en canvi 10 destres per 5 i 8 i un pas (23 per 11,5 o 18,5 m). De fet, la
impressió és la d’un poble obert, format per l’agrupació de diferents masos semblants als que
s’han excavat a Vilosiu (vegeu : J. BOLÒS (ed.), Un mas medieval pirinenc : el mas B de
Vilosiu, Universitat de Lleida, Lleida, 1996).
8 R. ORDEIG, Catalunya carolíngia, vol. IV : Els comtats d’Osona i Manresa, Institut
d’Estudis Catalans, Barcelona, 1999, doc. 119.
9 Vegeu : J. BOLÒS - V. HURTADO, Atles del comtat d’Osona (798-993), Dalmau Editor,
Barcelona, 2001, pàgs. 47 i 49. No oblidem pas, però, l’estudi de J. M. Palet, sobre l’ocupació
i la transformació de l’espai proper a la ciutat de Barcelona, especialment de les terres
123