(Cerdagne) : conflits de propriété et d'usage - Centre de Recherches ...

TÜNDE MIKES
es redimeix del poder senyorial i busca la protecció de la jurisdicció reial.
Són anys de desastres naturals : diferents terratrèmols fan minvar la seva
població. A mitjans del segle XV rep els privilegis reials més complets de la
seva història (1458)45. Poc li durarà el seu gaudi pacífic : el seu territori
quedarà cedit a França entre 1463 i 1493, arran de la guerra civil catalana
dels temps de Joan II. Per tant caldrà obtenir el reconeixement i la confirmació
dels monarques francesos per tal de revalidar la seva vigència46. Ferran II
aixecarà la hipoteca i la vall tornarà a formar part de Catalunya47. Els segles
XVI i XVII seran testimonis de diverses tensions socials, polítiques i militars
però significaran alhora la renovació i el manteniment dels privilegis i de les
institucions així com la participació de la vall en la política del país : en les
Corts Generals assistirà el seu síndic com a membre del braç reial48. El segle
XVIII presentarà atributs diferents : els de la integració forçosa a una
monarquia absoluta imposada per una nova dinastia enemiga de mantenir
l’autonomia de les comunitats locals o comarcals que s’estimava
incompatible amb l’absolutisme. Tot i així, serà una època de creixement
demogràfic i econòmic49.
6. LA FORMACIÓ DE LES COMUNITATS RURALS I DE LES
COMUNITATS I ENTITATS SUPRALOCALS
Trobem el primer esment dels habitants d’aquest territori a les actes de
consagració de les esglésies de la vall. Com ja hem vist, les dates són dels
Madrid, 1998, pp. XLIV-XLVI i (143-144), malgrat que les fonts locals mantenen l’ús del
terme de “veguer”.
45 Ferran VALLS I TAVERNER : Privilegis i ordinacions de la Vall de Ribes, Saragossa,
1992.
46 Capítols concordats entr’els homes de la vall de Ribes i en Jofre Masecre, comisari del rei
Lluís XI de França ; 1 de juny de 1463 ; Ibid. pp. 608-610.
47 Cfr. Les veus de ‘tractat de Baiona’ (1462) i ‘tractat de Barcelona’ (1493) escrites per
Josep Mª BRINGUÉ I PORTELLA en el Diccionari d’Història de Catalunya, dir. Jesús
Mestre, Barcelona, 1992,pp. 86 i 102, respectivament. Mª Teresa FERRER i MALLOL :
L’associació de municipis de l’Edat Mitjana. El carreratge de Barcelona ; in : 750 aniversari
dels privilegis atorgats per Jaume I a la ciutat de Barcelona, Saló de Cent, 10 de febrer 1999,
p. 32.
48 Núria SALES : Els segles de la decadència/segles XVI-XVIII/ in : Història de
Catalunya,dir. Pierre Vilar, Edicions 62 ; Barcelona, 1989, pp. 67, 256 .
49 Per a confeccionar aquest resum històric, s’han utilitzat les següents obres : B. ALART :
Privilèges et titres relatifs aux franchises, institutions et propriétés communales de Roussillon
et de Cerdagne depuis le Xe siècle... Perpignan, 1874. pp. I-III ; 1-30. ; BISSON, op. c.,
Jaume MARTÍ SANJAUME, : Dietari de Puigcerdà, 1926. Ripoll ; Catalunya Romànica, vol.
cit. ; Miquel SITJAR I SERRA : Ribes de Freser ; Quaderns de la Revista de Girona, 1994.
95