01.05.2013 Views

(Cerdagne) : conflits de propriété et d'usage - Centre de Recherches ...

(Cerdagne) : conflits de propriété et d'usage - Centre de Recherches ...

(Cerdagne) : conflits de propriété et d'usage - Centre de Recherches ...

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

mesa planta d’una església romànica construïda amb lloses.<br />

FIG. 5 : Pedrera per a l’extracció <strong>de</strong><br />

moles <strong>de</strong> molí <strong>de</strong> Vilamolera. El<br />

topònim, prou significatiu <strong>de</strong><br />

l’activitat que s’hi <strong>de</strong>senvolupava, el<br />

tenim documentat <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l segle XI. El<br />

tamany p<strong>et</strong>it <strong>de</strong> les moles que s’hi<br />

extreien (entre 80 i 100 cm.) també<br />

ens suggereix una cronologia similar.<br />

MARTA SANCHO<br />

Encara que una mica tardà, disposem d’una informació documental<br />

que ens indica la recollida – més que extracció – d’or <strong>de</strong>l riu Noguera<br />

Pallaresa, en el seu pas pel Congost <strong>de</strong> Terra<strong>de</strong>ts. Es tracta d’un document <strong>de</strong><br />

l’any 1526 <strong>de</strong>l que només es conserva un resum, pel què es <strong>de</strong>dueix que el<br />

pabor<strong>de</strong> <strong>de</strong> Mur o el beneficiat <strong>de</strong> Sant Miquel <strong>de</strong>l Congost, cobraven el<br />

<strong>de</strong>lme <strong>de</strong> l’or que els habitants recollien en la partida <strong>de</strong> Valentí, situada a<br />

l’entrada <strong>de</strong>l dit congost (Papeles <strong>de</strong> Mur, doc.10).<br />

La resta <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s documentals sobre l’aprofitament d’aquests recursos,<br />

es limita a referències molt generals en algunes donacions, en les que es<br />

parla <strong>de</strong> “lignis, <strong>et</strong> pascuis <strong>et</strong> aquas” sense precisar com s’explotarien aquests<br />

recursos (Papeles <strong>de</strong> Mur, docs. 16, 25 i 132). Menció apart mereix un<br />

establiment <strong>de</strong> l’any 1303 en el que apareix una “Pexeria” associada a la<br />

construcció d’uns molins. Sembla que en aquest cas estaríem davant <strong>de</strong> la<br />

construcció d’una zona <strong>de</strong> cria <strong>de</strong> peixos <strong>de</strong> riu, aprofitant les infrastructures<br />

hidràuliques relaciona<strong>de</strong>s amb els molins (Papeles <strong>de</strong> Mur, doc. 30)<br />

Creiem, però, que la migra<strong>de</strong>sa <strong>de</strong> les da<strong>de</strong>s documentals no ens pot<br />

fer pensar en una escassa activitat en aquest àmbit. La raó per la qual no<br />

trobem da<strong>de</strong>s escrites, pot respondre a l’escàs control exercit pel po<strong>de</strong>r sobre<br />

l’explotació d’aquests recursos, sense oblidar la força que exercirien les<br />

comunitats d’habitants per a po<strong>de</strong>r continuar explotant els comunals sense<br />

interferències <strong>de</strong>l po<strong>de</strong>r feudal.<br />

Si més no, sembla lògic pensar que la <strong>de</strong>spesa en llenya per a les llars<br />

<strong>de</strong>ls habitants <strong>de</strong>l territori <strong>de</strong>uria ser gran, igual que la <strong>de</strong> pedra i bigues per a<br />

la construcció. Aquests mateix raonament ens porta a pensar en altres activitats<br />

menys evi<strong>de</strong>nts per a la vida diària però que també es portarien a<br />

terme, com per exemple : la producció <strong>de</strong> carbó i l’extracció <strong>de</strong> mineral <strong>de</strong><br />

ferro per a la farga <strong>de</strong> Fabregada7, l’extracció <strong>de</strong> moles <strong>de</strong> la que en tenim<br />

7 Sobre aquest jaciment po<strong>de</strong>u consultar la memòria <strong>de</strong>ls tres primers anys d’excavacions a :<br />

81

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!