(Cerdagne) : conflits de propriété et d'usage - Centre de Recherches ...

TÜNDE MIKES
cosa pública de la dita vall.” 119
La gestió de les pastures120 serà d’aquesta manera una de les competències
més importants de les comunitats locals121. Els costums elaborats des
d’èpoques anteriors per aquestes comunitats representen un espessor històric
multisecular, un corpus de pràctiques i usos no escrits provenint de baix –
decisions de les assambleas generals o més tard dels consells reduits de la
comunitat – que es convertiràn en uns conjunts de regles escrites formulades
per ordinacions o bé en un conjunt de manifestacions públiques recollides en
actes notarials122.
Les universitats de la vall gestionaven els comunals lliurament. La vall
– o més ben dit la seva part septentrional – estava exempta de drets
senyorials des de feia temps. Una sentència de 5 d’octobre del 1600 del
governador dels comtats de Rosselló i Cerdanya dona raó a l’advocat defensor
de Queralbs i Fustanyà contra uns habitants de Perpinyà en el plet sobre
el dret pretès de braçatge d’aquests i expressa la llibertat de la vall123.
L’únic senyor que la vall reconeix és el rei a qui paga un cens anual,
mentre que la universitat es reserva els drets d’emprivar i de fer entrar als
comunals els ramats dels veïns i els d’altres persones segons és acostumat124.
Amb tot, la part meridional de la vall continuarà vinculada als monestirs de
Ripoll i de Sant Joan de les Abadesses titulars d’antics drets dominicals
sobre aquestes terres.
119 Però aquí aquests antiquissims drets figuren com resultats de les anteriors concessions
reials i no com a usos anteriors a la configuració de un corpus de dret escrit, cap. XVII ;
VALLS I TAVERNER : Privilegis... pp. 584-585.
120 Un interessant resum sobre la ramaderia en els costums dels Pirineus francesos –
occidentals – i sobre la importància de les comunitats i dels comunals es trova en : Anne
ZINK : L’héritier de la maison, géographie coutumière du Sud-Ouest de la France sous
l’Ancien Régime, EHESS Paris, 1993, pp. 270-297.
121 Sobre el paper primordial de les universitats en els usos dels comunals Cfr. Pere GIFRÉ I
RIBES : Béns i usos comunals . Universitats de l’Empordà. Segles XVI-XVII. In : Els béns
comunals a la Catalunya moderna. A cura d’Ernest Belenguer, Jaume Dantí i Valentí Gual,
Barcelona, Ed. Rafael Dalmau, pp. 121-139.
122 C f. : Víctor FERRO : op. cit. ; pp. 289-318. Sobre aspectes de costums i dret cf. Josep
GOY : À propos du “système de la coutume” : problématique en évolution ; in : L’histoire
grande ouverte. Hommages à Emmanuel Le Roy Ladurie, dir. André Burguière, Josep Goy i
Marie-Jeanne Tits-Dieuaide ; Ed. Fayard, Paris, 1997, pp. 355-361.
123 Arxiu municipal de Queralbs ; Plecs de documents sobre la Coma de Vaca.
124 El reconeixement (12 de gener de 1502) del síndic de la comunitat està reproduït en un
capbreu del 6 de desembre de 1610. Arxiu Municipal de Queralbs, Plec de documents...
109