(Cerdagne) : conflits de propriété et d'usage - Centre de Recherches ...

TÜNDE MIKES
per controlar l’aprofitament dels recursos i garantir que es mantinguin en
possessió i benefici del comú. En aquests anys el dinamisme econòmic dels
habitants ha portat al consell a aprovar un sistema de llicències pel qual els
terrenys comunals es podran convertir en possessió particular a canvi
d’obtenir uns recursos que ajudaran a aixugar deutes del comú : “essent
posats i convertits en adiutoris de pagar los mals i carrechs de la present vila
i parrochia de Ribes”. El procés es realitza amb l’elecció de tres persones
jurades responsables davant del consell de la vila, amb poders de reconèixer
els terrenys usurpats i de donar llicències107.
Un altre mitjà de la comunitat és posar en valor d’altres recursos naturals
: el comú de Ribes arrenda la seva part de la muntanya de Taga (prats
subalpins i boscos caducifolis) per quatre temporades estivals – de 1 de juny
fins a 1 de novembre. La muntanya restarà en comú pels habitants des de
Tots Sants fins a primers de juny108.
c. Ramaderia – els primers documents sobre emprius
Però a la vall l’element decisiu de l’economia era la ramaderia. Les
pastures més apreciades es concentren als voltants de Queralbs, de Núria i de
Pardines, a la part nord-oriental de la vall, i són de les que tenim les primeres
notícies escrites : el 961 Oliva comte de Besalù donà el port de Coma de
Vaca al monestir de St. Joan de les Abadesses109 ; el 965110 i el 966111
aquesta donació s’amplía amb altres ports de la muntanya.
El 1087 Guillem-Ramon, comte de la Cerdanya concedéria al monestir
de Ripoll els drets de pasturatge en les set valls pròximes a Núria, reservant els
drets anteriors d’accés i d’aprofitament del bosc als habitants de la vall, però
anul·lant a partir d’ara els drets de pastura dels quals abans també gaudien
aquests habitants112. Tots aquests drets anteriors als Usatges de Barcelona –
compilació considerablement influida o derivada del codi dels visigots –
comproven que les pràctiques i els usos resumits en l’usatge Strate113 estaven
107 Op. cit. ff. 58, 78, 111v, 163 v ( anys 1626, 1630, 1635, 1646).
108 És dificil de no veure la situació financera crítica del comú a l’arrendar la muntanya en
els mesos de la temporada alta de pastures. Un altre fet important és la persona de
l’arrendador : membre del consell i cònsul de la vila en varies ocasions. Op. cit. f. 140.
109 In : Dietari ; p. 134.
110 Ibid. p. 135.
111 In : B. ALART : Cartulaire roussillonnais, Perpignan, 1880 ; p. 23.
112 In : B. ALART : Privilèges et titres... pp. 20 i 34. La recompensa d’aquesta pèrdua els
proporcianarà el dret d’exempció de la lleuda, de moment només en el mercat de Ripoll,
encara que després s’ampliarà a tota Catalunya.
113 ‘Strate et vie publice, aque currentes et fontes vivi, et prata et paschua, silve et garrice et
107