(Cerdagne) : conflits de propriété et d'usage - Centre de Recherches ...

LES COMUNITATS I ELS ‘BONS USOS’ …
b. Zones centrals
Aquestes zones de boscos, de prats i de pastures formaven part dels
béns comunals de les comunitats rurals de la vall100.
Sobre els aprofitaments dels prats dalladors i dels boscos propers als
hàbitats en el segle XVII ens donen informacions les ordinacions del Consell
de la Vila i Vall de Ribes101. Es tracta d’algunes de les deveses i artigues102
de la vall que són testimonis d’utilització de terrenys comuns : les deveses en
aquesta època són del comú i són objecte d’intents d’expropriació. Contra
aquestes accions el consell actúa amb decisió103. Les artigues representen un
altre perill104 per a les economies de la vall, sobretot a causa de l’augment
del territori roturat i de la freqüència de les accions dels artigaires, que
comporta els riscos d’erosions als pendents més pronunciats105.
Les ordinacions de l’any 1618 van dirigides a recaptar diners per a fer
més carregosa la pràctica artigaire i d’aquesta manera controlar-la o minimitzar-la
: contre l’us i l’abus de la rompuda faran pagar, després del pagament
dels delmes i de les primicies, una 14ª part de les cullites de les artigues
de conreus i 40 lliures als pastors que utilitzaran les herbes de les
rompudes106. A partir d’aquells moments s’estableix un sistema de “visures”
100 Mª Teresa FERRER I MALLOL subratlla els fets diferenciadors entre les valls
pirinenques en el tema dels comunals basant-se en l’estudi dels privilegis reials ; Cfr. :
Emprius i béns comunals a l’edat mitjana ; in : Béns comunals als Països Catalans i a
l’Europa contemporània... pp. 33-65.
101 Aquestes ordinacions no formen un conjunt coherent ni cronologicament, ni des de punts
de vista temàtics. Són deliberacions consecutives entre els primers anys del segle XVII fins
als anys 70 del mateix secle ; Llibre de deliberacions..., Arxiu Família Montagut. Vide supra
n.82.
102 Per veure la història i el desenvolupament del moviment de rompudes a la regió pirinenca
Cfr. l’article de Charles HIGOUNET : Les artigues de la Midi de la France ; in : Flaran, nº 8.
1988, pp. 11-33, on l’autor subratlla que nombroses i minuscules clarianes encara existents en
les dos bandes de la serralada són testimonis de cultures temporals que adopten la forma de
talls rectilinis des de les mitjes muntanyes, pp. 27-30. Referències per a la Catalunya moderna
in : Pierre VILAR op. cit. III Les transformacions agràries del segle XVIII català ; pp. 230-
243.
103 Determinació de la devesa del carnisser ; Llibre de deliberacions ; f. 2v.
104 Que en el segle següent causarà un fort desboscament, del qual ens dona testimoniatge
Pella, encara al començament del segle XX : Josep PELLA I FORGAS : Tratado de
servidumbre entre las fincas, Barcelona, 1901. pp. 96-97.
105 Aquests perills, encara que reals, formen part de la controvèrsia catalana entorn de les
rompudes com a mostra de la set de terra del petit pagès i dels interessos creats entorn de
l’utilització tradicional de boscos i pastures. Cfr. Pierre VILAR : Catalunya dins l’Espanya
moderna, III. pp. 233-234.
106 Deliberacio de Consell sobre las artigues ; Llibre de deliberacions, pp. 13 v.
106