(Cerdagne) : conflits de propriété et d'usage - Centre de Recherches ...

PROCESSOS DE ROMPUDA I D’OCUPACIÓ DE
L’ESPAI A L’ÈPOCA MEDIEVAL.
Alguns exemples catalans
INTRODUCCIÓ : INTERPRETAR ELS PROCESSOS DE
ROMPUDA MEDIEVALS EN LA CARTOGRAFIA ACTUAL
Jordi BOLÒS*
Els coneixements que tenim sobre els parcel·laris medievals a
l’Europa meridional han augmentat molt aquests darrers anys1. Els treballs
fets fins ara demostren que la millor manera que tenim per tal d’avançar amb
seguretat en les recerques és no sols poder establir relacions entre els
parcel·laris que volem estudiar i altres formes parcel·làries més antigues (per
exemple, romanes), sinó també poder establir una relació amb els elements
generadors d’aquests parcel·laris – com per exemple llocs de poblament o
vies –, que poden ésser datats d’una manera més precisa i segura (això és
ben clar en el cas de les vilanoves). Darrerament s’han fet nombroses aportacions
en què hom ha relacionat nous parcel·laris amb els processos de
rompuda i desforestació, i, per tant, amb la creació de nous establiments
humans2.
* Universitat de Lleida
1 Podem esmentar els treballs de J. L. ABBÉ, “Permanences et mutations des parcellaires
médiévaux”, G. CHOUQUER (ed.), Les formes du paysage, 2, Errance, París, 1996, pàgs. 223-
233 ; ABBÉ, “Les créations de terroirs et de parcellaires agraires dans le Midi de la France au
Moyen âge : des villages neufs aux domaines monastiques”, Territori i Societat a l’Edat
Mitjana, III, Lleida, 1999-2000, pàgs. 59-73. Esmentem també l’aportació de C. LAVIGNE,
“Parcellaires de fondation et parcellaires de formation à l’époque médiévale en Gascogne ;
clefs de lecture et poblèmes d’interpretation”, Les formes du paysage, 3, Errance, París, 1997,
pàgs. 149-158. Recordem també l’estudi de J. M. PALET, Estudi territorial del Pla de
Barcelona. Estructuració i evolució del territori entre l’època iberoromana i l’altmedieval
(segles II-I aC – X-XII dC), Barcelona, 1997. Per contra, intents fets sense una base prou
sòlida, han estat després durament criticats ; vegeu : E. ZADORA-RIO, “Essor démographique,
croissance agraire et archéologie”, Médiévales, 21, 1991, pàgs. 17-20.
2 R. GONZÁLEZ VILLAESCUSA, “Centuriations, alquerias et pueblas : éléments pour la
Congrès International RESOPYR (PUP, 2005) pages 119 - 118 119