(Cerdagne) : conflits de propriété et d'usage - Centre de Recherches ...

TÜNDE MIKES
d’estrangeria88, l’equivalent en un sistema de muntanya al principi de
veïnatge.
7. LA GESTIÓ DELS RECURSOS NATURALS I DELS BÉNS
COMUNALS89
Fins ara hem analitzat la història de l’afirmació de les comunitats
territorials pageses de la Vall de Ribes, des de punts de vista politicoadministratius.
Aquesta afirmació es basa, efectivament, sobre dos elements :
el de la construcció territorial de les identitats socials – els pobles – i el de la
cohesió interna entre els seus membres. Aquesta última és fruit d’un cert
‘comportament’ de la comunitat, tant envers de l’exterior com a l’interior90.
Hem estudiat els seus comportaments amb l’exterior : les relacions amb el
poders superiors (senyorials i reials). Aquesta relació amb els poders
exteriors – defensa dels privilegis i del domini útil o directe és, en part, fruit
de la seva construcció/estructuració interior. La cohesió d’aquests grups es
construeix sobre diversos fenòmens interrelacionats que provenen del
concepte de residència o territorialitat i d’una certa saturació de l’espai.
Entre l’utilització d’aquest espai “dual” – particular i comunal – i el sistema
de reproducció social de les comunitats sempre hi haurà una relació inequívoca
en els Pirineus, com a regió per excel·lència de sistema de cases91.
Veurem com la territorialitat com a principi farà moure tot l’engranatge : la
casa com a unitat territorial, material i simbólica – significant poder i estatus
social al mateix temps que espai vital, determinarà l’accès al poder tant
polític (participació en les decisions del comú, també pel que fa a
l’approfitament dels recursos naturals) com econòmic (nivell d’accès als
comunals). L’espai comunal92 se’ns presenta com la prolongació de la pos-
88 Cfr. Víctor FERRO : op. cit. pp. 319 - 322.
89 La riquesa de la bibliografia sobre béns comunals i la seva complexitat ens impedeix una
anàlisi més profunda en aquest article. Una de les qüestions més importants és la seva
definició. PELLA I FORGAS els defineix com béns d’emprius, drets que tenen els veins
d’apoderar-se de les pastures i llenyes, a més a més del dret de rompre i d’apoderar-se dels
fruits d’aquesta rompuda. Aquesta propietat primitiva dels primers temps passa després al
poder dels Estats feudals – potestats – i reapareix com empriu dels pobles ; un cert
condomini/ copropietat de l’associació i de tots els particulars. És possessió de tots sobre la
mateixa cosa – ‘propietat complexiva’ –, sense la divisió intelectual de porcions, per tant és
indivisible i inalienable ; in : Código civil de Cataluña, II. Pp. 50-57, 106. ; Barcelona, 1917.
90 Cfr. Bernard DEROUET :op cit., pp. 651-670.
91 Cfr. Georges AUGUSTINS : Comment se perpétuer ? Devenir des lignées et destins des
patrimoines..., Nanterre, 1989, Pp. 68-79, 191-198, 315- 330.
92 L’origen histórica dels emprius constitueix un dels eixos de la bibliografia. Sobre la
103