(Cerdagne) : conflits de propriété et d'usage - Centre de Recherches ...

JORDI BOLÒS
agrícoles, que cal suposar que depenien en un moment inicial d’una vil·la o
d’un vilar carolingi, tenen un radi d’uns 500 a 1 000 m. Només en el cas de
Palau, domini comtal, amb potser uns precedents més antics, anteriors a
l’època carolíngia, trobem que les línies circulars, que tenen com a centre
aquest indret lleugerament encimbellat, es troben fins a una distància de prop
de 2 000 m de l’indret focal. Aquest fet ens demostra que existia una relació
entre la importància de la població o del domini i la superfície de la terra
rompuda i organitzada al seu voltant.
Datació d’aquests establiments de població que foren centre d’un
espai agrícola. Aquests llocs centrals corresponen a llocs de població
documentats per primera vegada durant els segles carolingis (sobretot durant
el segle X, centúria de la qual s’ha conservat més documents). Sant Fruitós
del Grau és esmentat per primera vegada el 948, Vila-seina el 955, Palau el
898/917, Muntell el 929, Sentfores el 911 i el 930, Vilacís el 914, Llagostera
el 912, Malla el 924, etc. En conjunt, podem pensar en uns indrets que ja
existien al segle IX (encara que no es documentin fins un segle més tard), per
bé que en algun cas podríem pensar que tenen unes rels encara més antigues
(així Sentfores, Palau i potser Sant Fruitós). Per aquest motiu, atès que els
camps es relacionen amb aquests indrets, hem d’acceptar sense gaire dubtes
que aquestes rompudes, que encara podem llegir en el parcel·lari actual, són
del moment en què es crearen aquests nous establiments, abans de l’any
1000. Després del canvi de mil·lenni, quan s’esdevingué una forta dispersió
del poblament, aquest lligam ja no tindria sentit i seria ben incomprensible.
Elements posteriors que distorsionaren la realitat carolíngia. La
plana de Vic és un territori on, des de l’edat mitjana central, ha predominat el
poblament dispers en masos. Sobre la base carolíngia, d’un hàbitat semidispers,
repartit en vilars i vil·les, habitats per unes quantes famílies, es crearen,
després de l’any 1000, els masos isolats entre els camps i els boscs, que
molt sovint varen suposar la reorganització del vell espai carolingi o bé la
creació de noves zones de conreu, que de vegades també prengueren unes
formes arrodonides o el·líptiques i de vegades unes formes allargades (amb
unes feixes o terrasses que s’enfilen pels vessants de les muntanyes).
Aquests nous espais de conreu, que podem datar als segles XI-XIII, molt
sovint alteraren les realitats anteriors, s’hi superposaren o, fins i tot, les trossejaren.
Abans d’avançat en la nostra exposició, crec que cal recordar que, en
aquesta mateixa plana de Vic, podem trobar altres tipus de parcel·lari, diferents
dels que acabem de descriure, reflex d’una realitat complexa.
L’exemple de Quadres i Oms, indrets molt propers entre ells, es molt
interessant (fig. 2). En aquests indrets no ens trobem davant d’unes formes
el·líptiques o circulars, sinó davant d’unes formes més quadrangulars, quasi
125