(Cerdagne) : conflits de propriété et d'usage - Centre de Recherches ...

JORDI BOLÒS
L’exemple de la Ral (figs. 9 i 10)
Gairebé com un parèntesi en la nostra exposició, volem esmentar un
exemple que ens apropa a una realitat ben diferent. La Ral fou una vilanova
creada al Ripollès, l’any 1248. Actualment a la Ral podem veure els testimonis
d’una petita vilanova, organitzada al llarg d’un carrer, i també de la
possible reparcel·lació de l’espai proper, el fons de la vall, en funció d’aquest
establiment ja tardà dins l’edat mitjana. A la Catalunya Vella, si analitzem el
poblament, veiem que potser les transformacions més importants que es
produïren després de l’any 1000 foren la creació dels pobles de sagrera, dels
pobles castrals i monàstics, la dispersió de l’hàbitat en masos i l’aparició
d’algunes vilanoves. Una d’aquestes vilanoves, no gaire abundoses en
aquestes comarques catalanes, fou la de la Ral.
La població de la Ral, un exemple de vilanova organitzada i ben planificada.
Al document de fundació d’aquesta vilanova, fet fer pel rei Jaume
I, el 1248, es menciona el vilar de Regali i, així mateix, es fa esment d’una
villam et populationem situada en aquest lloc26. Malgrat que en bona part va
fracassar, encara ara veiem en aquest indret de la Ral, situat al Ripollès, entre
Sant Pau de Seguries i Camprodon, un poble carrer, bastit al costat del riu
Ter (fig. 10). A partir del parcel·lari del poble actual, podem reconstruir
quines eren les mides de les parcel·les repartides entre els pobladors que
s’instal·laren en aquest lloc al segle XIII. En aquest cas, com en altres vilanoves,
és possible reconstruir la topografia original del poble creat a l’edat
mitjana.
El parcel·lari dels camps propers a aquesta vilanova. Ara, però,
sobretot ens interessen els camps que hi ha a l’oest de la població, entre
aquesta i la carretera actual. Són uns camps en forma de llenques que reben
el nom de Quarteres de la Ral. Tenen una longitud, d’est a oest, d’uns 200
m27. L’espai reorganitzat, d’acord amb el que podem veure actualment,
només s’estengué al llarg d’uns 500 m, entre el riu i el vessant de la muntanya
de Miralles. Aquestes Quarteres de la Ral reflecteixen una forma
d’organització del territori diferent a la que hem vist en els exemples precedents.
És un espai planificat, mesurat i repartit per uns agrimensors, que
degué segurament alterar el parcel·lari anterior. Adonem-nos que, en aquest
cas, abans de l’any 1000, aquest espai devia dependre d’algun dels vilars o
de les vil·les que trobem documentats en aquesta contrada el 913 (Miralles,
la Insula Longobardi o Seguries). El normal hauria estat que aquest espai,
26 FONT RIUS, Cartas de población y franquicia..., doc. 288.
27 Esmentat ja a : J. BOLÒS, “Els pobles de Catalunya a l’edat mitjana. Aportació a l’estudi de
la morfogènesi dels llocs de poblament”, Territori i Societat a l’Edat Mitjana, II, 1998, pàg.
116.
139