(Cerdagne) : conflits de propriété et d'usage - Centre de Recherches ...

LES COMUNITATS I ELS ‘BONS USOS’ …
carta de gràcia156 amb greus conseqüències pels seus drets tradicionals de
pasturatge, que ja hem vist, els provenien del segle XI : es prohibeix la
pastura als ramats dels habitants en aquell temps en el qual les pastures són
deveses – des de 1de juny fins 1 d’octubre – encara que siguin animals de
treball. Només poden pasturar entre tots els habitants 24 vaques de treball,
pròpies dels veïns .
g. Canvi de sensibilitat en la segona meitat del segle XVIII
A l’última part del segle XVIII es nota un canvi en l’aprofitament dels
recursos naturals o al menys en la seva regulació. Les ordinacions es tornaran
més explícites, més exactes i podriem dir, més fidels a la realitat social,
com hem vist al document de Pardines de 1779.
Es denota una polarització social més visible que abans. La font que
més ens documenta aquest canvi és la “Respuesta al Interrogatorio... de
Francisco de Zamora” escrit per l’hisendat157 i doctor en dret per la Universitat
de Cervera, Francesc Capdevila i Ventòs de Ribes. Mentres que Zamora
només subratlla la importància dels emprius i la gran quantitat de ramats en
la vall158, Capdevila ens ofereix una visió més detallada.
La diferència entre cases velles159 i noves és important. De les primeres
es compta entre 10, 15 o 20 en cada poble i entre les seves propietats de
terres de més qualitat hi ha tan cultius com prats i deveses. Moltes vegades
alguna part d’aquestes heretats (o tot el mas) estan arrendats temporalment.
Hi ha una diferència entre l’aprofitament dels camps i dels prats. Als
prats comunals pasturen tots els animals de tots els particulars del poble,
mentres que a les pastures particulars i a les “deveses” només van els del
proprietari o de l’arrendador. En general aquestes terres están cercades per
parets. En els camps o altres possessions poden entrar els ramats aliens després
de la collita fins al març – però si el camp és de blat només hi van els
ramats propis. El seu propietari passa després de la collita, a primers de
156 I el poble encara avui en dia lluita per a poder recuperar la seva muntanya dels que la
regenten actualment ; v. 30 de desembre de 1715 i 8 d’agost de 1756 ; Arxiu Municipal de
Queralbs ; Plec de documents i Montserrat MOLÍ : Els comunals de Queralbs... op. cit.
p. 162.
157 Per a la diferenciació social en el sí de les classes rurals cf. Rosa CONGOST i Pere
GIFRE : Des paysans remences aux propriétaires rentiers. Les transformations agraires de la
Catalogne moderne ; in : Domitia nº 3, gener 2003, CRHiSM, Université de Perpignan,
pp. 27-47.
158 Francisco de ZAMORA : Diario de los viajes hechos en Catalunya ; a cura de Ramon
Boixareu, Curial, Barcelona, 1973 ; pp. 89-90.
159 “...o heredades que los primeros pobladores adquirieron...”, v. CAPDEVILA, op. cit.
f.194 v.
116