(Cerdagne) : conflits de propriété et d'usage - Centre de Recherches ...

JORDI BOLÒS
d’una guàrdia o torre de guaita en aquest lloc. Al segle XI, ja s’hi esmenta un
castell. En principi, podem pensar que cal relacionar aquestes formes circulars
que veiem en el parcel·lari actual amb un procés de rompuda del lloc.
Malgrat tot, no podem amagar que hi ha algun aspecte fosc. Ens podem
plantejar, per exemple, per què el centre del cercle no és pas al turó del castell
sinó en un indret situat uns 500 m més cap a l’est, més a prop d’on hi ha
l’església de Santa Eulàlia i al costat de la cruïlla de camins ? Això pot fer
pensar en un origen de l’ocupació anterior a la construcció de la torre o del
castell ? Evidentment, no podem pas assegurar res, però aquests estudis del
paisatge obliguen a plantejar algunes qüestions que d’altra manera no es
plantejarien. Enllaçant amb el que dèiem més amunt, també ens podem
qüestionar sobre si, al segle X, Banyeres era una població nova o bé era la
continuació d’un poble que ja existia en un moment anterior al del domini
comtal ? El “pas” d’una font de Banyeres a una guàrdia de Banyeres podia
tenir alguna relació amb aquest canvi ?
I, de fet, si ens fixem en les rodalies d’altres pobles propers, veiem
que hi ha una organització de l’espai semblant. És així a Bellvei. Però també
al voltant de Lletger, sobretot a la banda occidental, on hi ha uns testimonis
d’una forma ovalada. El poble del Papiol també generà l’ocupació d’un espai
semblant. Adonem-nos que tots dos es construïren damunt de vies de
comunicació de tradició antiga (romana o altmedieval).
Alguns altres exemples de la Catalunya Nova (figs. 7 i
8)
A continuació, volem mostrar uns exemples de la Catalunya Nova,
que, malgrat haver-se de datar en un moment posterior als exemples de la
plana de Vic i una mica posterior als del Penedès, reflecteixen unes realitats
d’ocupació i d’organització de l’espai molt semblants a les que vèiem més
amunt. És per aquest motiu que creiem que cal mencionar-los encara que,
com en el cas precedent, siguin situats en un territori molt llunyà dels
Pirineus que centren l’atenció dels estudis d’aquest volum. Ens aproximarem
doncs a la forma de l’espai romput i conreat situat al voltant dels llocs de Ca
l’Escampa, d’Ofegats i de Renant, tots ells a la conca del riu Sió, prop
d’Agramunt21.
De fet, en aquests indrets, la problemàtica és bàsicament la mateixa
que la que trobàvem a la Catalunya Vella. Els testimonis que han restat sobre
el territori del pes del procés d’ocupació, de rompuda i de reorganització de
21 J. BOLÒS, “Camps i llocs de poblament : tres exemples de creació d’un nou paisatge
(Renant, Mas de Muntada i Mas de Palau)”, a J. BOLÒS (ed.), Paisatge i història en època
medieval a la Catalunya Nova, Universitat de Lleida, Lleida, 2002, pàgs. 166-176.
135