(Cerdagne) : conflits de propriété et d'usage - Centre de Recherches ...

5. RESUM HISTÒRIC32
TÜNDE MIKES
‘Vallis petrariensis’ en els primers documents medievals dels segles
IX-X33 ; a l’ època moderna presenta un hàbitat semiconcentrat. La vila de
Ribes, al fons de la vall, a la riba del riu Freser, n’ha esdevingut la capital,
mentre que els altres pobles – llocs – es situen a la falda de la muntanya, a
mitja altura. Tenen com a centre l’església parroquial : Ribes (900)34,
Queralbs (978), Fustanyà (anterior a 978), Pardines (988), Planoles (1141),
Ventolà (probablement finals del s. X), Campelles (1035)35 i Bruguera
(1092), amb les cases mes antigues en la seva proximitat36. Entre aquests
nuclis de poblament i el fons de la vall es troben dispersos uns pocs veïnats o
masies, alguns dels quals són d’època primerenca mentre que d’altres són
construccions d’època moderna37 i responen a una altre dialèctica de
32 Les fonts documentals amb que pot comptar la recerca no són extremadament variades ni
són sempre riques per al nostre tema. Els arxius parroquials custodiats a l’arxiu diocesà de la
Seu d’Urgell són, en el cas d’alguns pobles, incomplets. Els arxius municipals moltes vegades
han estat cremats – o s’ha dit que foren cremats durant els segles. La font principal amb que
pot comptar la investigació són les actes dels protocols notarials custodiats a l’Arxiu Històric
Comarcal de Puigcerdà. El present article també s’ha basat en algunes fonts medievals
editades, en fonts municipals i de famílias dels segles XVI - XVIII guardades a la vall i en les
del corregiment que es troben a Puigcerdà.
33 Els estudis històrics sobre la vall no són nombrosos. No compta ni amb estudis de la època
romàntica ni de la positivista. Alguns articles apareguts en els diaris“Petrària” i “Veu del
Freser” en els anys vint i trent del segle XX són testimonis d’un cert interès patriòtic
d’aquella època. Entre ells només esmentem la figura de Jaume MARTÍ SANJAUME, autor
del “Dietari de Puigcerdà”, vegeu infra. Dos obres etnogràfiques de Salvador VILARRASA I
VALL enriqueixen el llistat : La vida dels pastors ; Ripoll,1981 i La vida a pagès ; Ripoll,
1975. La ùltima dècada ha vist aparèixer moltes publicacions, centrades en aspectes de
llegendes, tradicions populars,albums de fotos i relats de viatgers. Una nova etapa signifiquen
les monografies de pobles, dirigides a un pùblic ampli. Entre aquests hem d’esmentar les
monografies escrites per Miquel SITJAR I SERRA amb un gran coneixement de fonts
arxivístiques. Cfr. Ribes de Freser, Girona, 1994 ; Campelles ; Ajuntament de Campelles,
2000 i Dòrria : 1100 anys de vida ; Ajuntament de Tosses, 2003.
Una de les obres més completes, tant per la varietat dels seus temes com per la qualitat de les
seves aportacions és el que s’ha publicat sota el títol de ‘Queralbs’ cfr. Supra, n.27.
34 Cfr. Francesc CAPDEVILA I VENTÒS : “...Respuesta al interrogatorio ...” ; op. cit.
f.190 ; Antoni PLADEVALL a la “Catalunya Románica” (v. X, p. 196) esmenta com a
primera data documentada de l’església l’any 1035.
35 Dec aquesta data a Miquel Sitjar.
36 Els numeros entre parentesi representen les dades de la consagració o de la primera menció
d’aquestes esglésies. Moltes vegades sabem de l’existència d’un poblat o d’una concentració
d’habitants que construeixen l’església i després demanen la seva consagració al bisbat.
Dades de la Catalunya Romànica, vol. X, Ed. Enciclopedia Catalana, Barcelona, 1987.
37 Per a la tipologia d’hàbitats, v. Jordi BOLÒS I MASCLANS : Organització del territori i
93