(Cerdagne) : conflits de propriété et d'usage - Centre de Recherches ...

LES COMUNITATS I ELS ‘BONS USOS’ …
d. Gestió de pastures – i de boscos125
Un aspecte destacat de la gestió d’aquests béns comunals és el seu
control : control d’accès126 i control d’activitats127. Els béns comunals eren un
factor molt rellevant en l’economia pagesa : l’insuficiència de la propietat
particular – que en les societats de muntanya es redueix pràcticament a la casa i
a l’hort que l’acompanya – fa imprescindible la seva existència. El control de
l’accès es feia pels criteris de veïnatge : els fills naturals de cada lloc tenien el
dret si hi “tenien casa oberta”. Però sembla que aquestes regles eren més
severes quan es tractava dels recursos naturals que quan afectaven a d’altres
drets : la concòrdia de 1702 amplia les disposicions del privilegi de mitjans del
segle XV : a partir d’ara els forasters també quedaran exempts del pagament
del lluïsme o d’altres drets al comprar cases, terres i altres possessions128.
Les regles més detallades i més restrictives de les activitats de les
comunitats són les que tracten d’aprofitament de pastures. A l’últim quart del
segle XVII a Pardines la universitat vigila amb molta diligència i prohibeix
l’entrada de bestiar als terrenys cultivats129. Al 1723 la regla és més explícita :
qualsevol habitant havia de pagar quatre rals per cent caps de bestiar foraster
que duia als camps i per cada mes – si només entra a les pastures comunals al
més de juny, pagarà prorrata. En aquells mateixos anys el bestiar és més
important que el conreu : les artigues que impedeixen el pas dels animals han
de ser convertides en cami130. Però cada vegada es notarà més una nova
sensibilitat : els banders s’obligaran a penyorar qualsevol bestiar que entri en
pastures vedades o fent mal a qualsevol habitant del terme131.
Les ordenances de pastures més completes d’aquesta universitat daten
de l’any 1779 com a resultat d’una reunió del consell general : regidors,
batlle, tots els caps de casa i part dels menestrals. Les disposicions tenen
com a objectiu solucionar el problema produït pel gran excedent de bestiar
125 En aquest estudi ens concentrarem principalment a la gestió de pastures.
126 En el moment d’interpretar els documents ens ha estat útil l’article de Mª Angel
SANLLEHY I SABÍ : L’afillament a les comunitats araneses (segles XVII-XIX) ; in : Avenç,
1988/ 15., pp. 32-37.
127 Cfr. Jaume DANTÍ : Els béns comunals... pp. 96-97.
128 Cap. 6. ; Arxiu Històric Comarcal de Ripoll. Vide supra n. 25.
129 “...consevol genero de bastia que entrara en las farajas, sembrados ... chaigan en pena y
bant de 10 rals...” in : Ordinacions de Pardines ; (document amb varies datacions entre 1657 i
mitjans del segle XVIII. Arxiu Històric Comarcal de Puigcerdà ; Fonts d’administració local.
f 5r.
130 11 d’abril de 1730, 15 de maig de 1738, 27 setembre de 1739 ; in : Llibre de
l’Ajuntament ; f. 23r i v.
131 13 de juny de 1768 i 9 de juny de 1768 ; ibidem . f. 75 r.
110