(Cerdagne) : conflits de propriété et d'usage - Centre de Recherches ...

TÜNDE MIKES
comunitats, on l’exclusió del foraster i establir un equilibri entre els recursos
i la població és la manera d’aconseguir l’èxit95.
a. Descripció geogràfica
Per a veure els aprofitaments dels recursos naturals de la vall, una
comparació del mapa econòmic dels segles VIII-X96 amb el de la seva vegetació
actual97 ens indica els territoris i zones d’aquestes explotacions.
Aixì veiem que els centres de la vall, vorejant i acompanyant els seus
tres rius, són les seves zones d’horta, agricoles, prats dalladors i boscos de
petita extensió o matollars98. Aquests últims, sobretot a partir dels segle
XVI, seràn territoris de rompudes i d’artigues.
A la zona occidental la vegetació dominant són els boscos montans i
el bosc subalpí99 (Campelles, Planoles i nord de Ventolà), aquest últim
també present a la banda oriental de la vall, al nord de Pardines, i de
Fustanyà i Serrat, veïnats agregats al lloc de Queralbs. Són aquestes zones
que albergaràn moltes de les deveses de la vall.
Les pastures de montans inferiors es troben una mica per tot arreu de
la vall, a la zona de mitja muntanya (Bruguera), mentre que els prats subalpins
són dels territoris sud-orientals i sud-occidentals.
La magnífica zona de prats alpins es troben a la frontera septentrional
de la vall al voltant de Núria i del que s’anomena Coma de Vaca.
95 Cfr. l’estudi de Xavier ROIGÉ, Oriol BELTRAN, Ferran ESTRADA des de punts de vista
organitzatius i econòmics sobre la Val d’Aran : “Une petite république entre deux royaumes”.
Organisation politique et adaptation au milieu dans le Val d’Aran... ; in : Pays Pyrénéens &
Pouvoirs Centraux, pp. 189-206. L’article de J.Mª BRINGUÉ PORTELLA subratlla, entre
d’altres coses, el caràcter dinàmic entre comunitats i béns comunals ; in : Comunitats en franc
alou. El Pallars Sobirà, segles XV-XVIII ; in : Els béns comunals ... pp. 63-79
96 Cfr. : Jordi BOLÒS I MASCLANS – Victor HURTADO : Atlas històric de Catalunya,
anys 759-992 ; Ripoll-Olot ; Full 10-1, Ed. Mirador, 1984.
97 Josep VIGO I BONADA : El poblament vegetal de la Vall de Ribes i mapa de vegetació ;
Institut Cartogràfic de Catalunya, 1996.
98 Un esquema ideal d’una vall del Ripollès vers l’any mil es troba al Xe volum de Catalunya
Romànica, perfectament utilitzable per la Vall de Ribes fins l’època moderna ; op. cit. p. 59.
99 Mª Teresa FERRER MALLOL, en el seu estudi aporta poques dades sobre la vall a causa
que aquesta formava part del Regne de Mallorca ; Cfr. : Boscos i deveses a la Corona
Catalano-Aragonesa., in : Anuario de estudios medievales, 20. CSIC, Barcelona, 1990.
pp. 485-537.
105