(Cerdagne) : conflits de propriété et d'usage - Centre de Recherches ...

JORDI BOLÒS
trets característics d’aquesta subcomarca, allunyada de Vic i situada en unes
terres més muntanyoses i més boscoses, han provocat que hagin restat molt
més evidents les rompudes de l’alta edat mitjana, més difícils de veure en
altres llocs. D’altra banda, hem de pensar que aquests processos de
desforestació són també d’un moment molt primerenc. Com testimonia la
dotalia de la propera església de Santa Maria de Lluçà, del 905, aquest
territori ja devia ésser ocupat almenys a la fi del segle IX.
L’exemple de Santpedor (fig. 5)
El pla de Bages és un espai que ha estat ben estudiat aquests darrers
anys. Albert Benet va estudiar acuradament la documentació escrita. Josep
M. Palet va fer una recerca sobre l’arqueomorfologia d’aquest territori.
Nosaltres, darrerament, hem treballat en la realització del volum de l’Atles
del comtat de Manresa, fet que ens ha permès conèixer la documentació i
l’organització de l’espai d’aquesta contrada. Ara volem centrar l’atenció en
el sector septentrional d’aquest pla de Bages, que envolta la població de
Santpedor. Amb petites diferències i malgrat la importància d’aquest lloc, hi
trobem una realitat semblant a la que descobríem en altres indrets.
Parcel·laris anteriors ben datats. Tal com ha descobert Josep M.
Palet, al pla de Bages hi ha testimonis evidents d’una centuriació. Aquestes
restes han restat fossilitzades en algunes vies, en alguns límits de camps o en
alguns límits municipals actuals. Un primer fet que és evident, quan ens
fixem en el mapa adjunt (fig. 5), és que les restes de centuriació prop de la
població són inexistents. La reorganització de l’espai n’ha provocat la desaparició.
Nexes amb elements generadors d’aquest espai. Com en els exemples
de la plana de Vic o del Lluçanès, al voltant de Santpedor és encara força
evident l’existència d’un conjunt de cercles fossilitzats en el parcel·lari, que
semblen delimitar el procés de creixement de l’espai agrícola. De fet, la
població de Santpedor té l’origen en una església, dedicada a Sant Pere ; el
nom original d’aquest poble era Sant Pere d’Or. Aquesta església generà una
sagrera, i un poble s’hi arredossà. Al final de l’edat mitjana, la població
esdevingué una vila mercat, que depenia del rei. Tot això féu que l’espai
edificat s’ampliés considerablement, sobretot cap al sud.
Datació d’aquest establiment de població que fou centre d’un espai
agrícola. El lloc d’Or (Santpedor) és documentat per primer cop el 937 i l’església
de Sant Pere el 996. L’any 1081, és esmentada l’existència d’una sagrera16.
Entre el 1190 i el 1192, el rei Alfons I concedí una carta de franquesa,
16 A. BENET, “El marc històric”, Catalunya Romànica, vol. XI, Enciclopèdia Catalana,
Barcelona, 1984, pàg. 67.
131