(Cerdagne) : conflits de propriété et d'usage - Centre de Recherches ...

2. OBJECTIUS DE LA RECERCA
TÜNDE MIKES
La comunitat rural o pagesa – paraula amb una dispersió i diversitat
semàntica elevada – com a factor d’identitat pot tenir diverses aproximacions.
La històrica és una d’elles que argumenta sobre les dimensions institucionals,
socials i econòmiques al mateix temps que intenta veure-la en el
seu desenvolupament. A l’interior d’aquestes comunitats la pertinença a un
mateix territori i a un determinat grup de parentiu/domèstic (casa) comportarà
diversos nivells d’organització i diverses formes de cohesió ben diferenciades14.
El present estudi té com a objectiu oferir l’anàlisi de la formació de les
comunitats locals de la Vall de Ribes – parròquies i universitats – i alhora
explicar els orígens i l’evolució de la vall com a entitat supralocal,
integradora i d’enllaç entre aquestes localitats i els poders superiors15. En
segon terme, examinarem com aquestes comunitats utilitzen els recursos
naturals : l’apropriació i l’explotació del sòl serà sempre un dels elements
que reflectiràn tan el creixement o decreixement demogràfic com d’altres
fets determinants. La seva gestió revelarà trets característics de la identitat de
les comunitats muntanyenques dels Pirineus.
3. LA VALL DE RIBES EN EL CONJUNT DE LES COMUNITATS
PIRINENQUES
Situada en l’extrem oriental de l’àrea pirinenca, on les “valls” territorials
tingueren una importància en l’organització de l’espai, també experimenta
la influència septentrional de l’àrea del nord-est de Catalunya sota el
domini franc i dels seus comtats catalans16. Per tant, la Vall de Ribes parti-
République, in : Domitia, nº 3. janvier 2003. pp. 49-91, i Marc CONESA : Maisons, familles
et patrimoines . Le système à maison en Cerdagne, XVIIe-XVIIIe siècles, in : Domitia ; nº 2,
février 2002, pp. 115-141.
14 Cfr. Bernard DEROUET : Territoire et parenté. Pour une mise en perspective de la
communauté rurale et des formes de reproduction familiale ; in : Annales HSS, 1995, nº3,
p. 645.
15 Isac CHIVA en 1958 es lamenta a causa de l’escassetat dels estudis sobre comunitats,
acceptant la rellevància de les del Pirineu (“fédérations de communautés villageoises”) des de
punts de vista del poder local i la seva relació amb instàncies superiors : Les communautés
villageoises. Problèmes, méthodes et exemples de recherches, Rapports en sciences
sociales,nº 10, Unesco,Paris, 1958, pp. 15-18. 40 anys més tard ell mateix questionarà la raó
de ser d’aquestes recerques. Isac CHIVA. : Les monographies de villages et le
développement,in : De village en village. Espaces communautaires et développement. PUF
Paris – Cahiers de l’I.U.E.D. Genève, 1992, pp. 15-46.
16 Jordi BOLÒS I MASCLANS – Josep MORAN I OCERINJAUREGUI : Repertori
89