(Cerdagne) : conflits de propriété et d'usage - Centre de Recherches ...

TÜNDE MIKES
consell general de tots els habitants, pobres i rics, per a tenir el seu vot139. A
Queralbs aquestes parts (‘curtons’) formaven un conjunt de 227 lliures140.
Però les seves pastures més preciades, la Coma de Vaca, només participarà
en aquest repartiment fins a la seva venda, en 1755141.
Aquesta individualització temporal de disfrutar del sòl a través de la
formació de lots o de parcel·les també está present a Pardines. Els cònsuls i
jurats parteixen anualment la part de Pardines de la muntanya de Taga, a
l’estiu, els primers dies de juny. El 1687, “com lo tenim acostumat ya de gran
tems ha y que per tots los anys al temps de partir dites montanyes los Jurats de
Consell y posen molt temps... nos som resolts de fer cortons de dita
montanya”142 : estableixen 4 parts – ’cortons’ – aproximadament de la mateixa
extensió de muntanya (pastures i bosc) marcades per “fioles de teula i de
carbó”143. A cada cortó li donen un valor simbòlic expressat en diners (lliures i
sous, que, de fet, cas especial, en la Vall de Ribes no eren unitats de pes144),
però la unitat divisòria serà el “cincsou”. Les parcel·les repartides per unitats
domèstiques seràn – en general – multiplicacions d’aquesta unitat. A cada
cortó hi ha varios usufructuaris, però les porcions no seran igualitàries. Hi ha
veïns que tidran parts en diferents cortons. El repartiment es fa segurament en
funció de les possessions particulars de les cases : les cases grans tenen quotes
més extenses – en funció del volum del seu ramat145.
139 24 d’abril de 1629 ; Arxiu Municipal de Queralbs ; plecs de còpies sobre Coma de Vaca.
Naturalment la defensa d’aquest poble menut és relativa : les cases tenien el seu dret de
muntanya segons la quantitat de la seva possessió particular,tant de terres particulars com de
bestiar.
140 Cfr. Llibre de Gibell ; Arxiu de l’Ajuntamnet de Queralbs, segona part (document sense
numeració).
141 Igual que a Pardines la muntanya de Portolas, només fins als anys entre 1715 i 1725, quan
es va vendre.
142 En total debien fer unes 44 lliures – més o menys 430 hectàrees ; Llibre de l’Ajuntament
de Pardines, f.74 r.-74 v. bis.
143 Salvador VILARRASA esmenta els tractes fets abans de la partició pels interessats
segons les seves conveniències. El sorteig es feia per mitjà de rodolins. Cf : La vida dels
pastors, Ripoll, Impremta Maideu, 1981, pp. 213-214.
144 A la Vall de Ribes la lliura d’herba era una unitat de superfície mètrica : equivalia a
l’espai necessari per tenir herba suficient per a pasturar-hi 100 ovelles ; el seu divisor, el
cincsou corresponia a un espai per a 25 ovelles. Així una lliura equivalia a 40 quarteres (més
o menys 9,80 hectàrees).
145 17 de juny de 1687 ; Cfr. “Llibre de l’Ajuntament “de Pardines ; Arxiu Municipal de
Pardines. Aquest llibre (malgrat el seu estat de consevació i la pèssima organització dels
escrits) té un valor especial en la història de la vall, perque l’espai cronològic que representa
és molt llarg : el seu primer document data de l’any 1665 i l’ùltim és de després de la guerra
113