Quan els vescomtes de Barcelona eren - Fundació Noguera

QUAN ELS VESCOMTES DE BARCELONA EREN 111
havien assolit un gran impuls, gràcies a les convenientiæ. 10 El text
d’aquests pactes proposa la idea que el territori ha d’organitzar-se
en parcel·les articulades en una xarxa d’obediències mútues, un
sistema d’organització que els historiadors acostumen a anomenar
feudalisme. Ja sabem que la llarga derivació personal d’aquestes
obligacions queda reflectida en uns documents especials que gairebé
sempre acompanyen les convenientiæ i que se solen conèixer com
a sacramentals o iuro ego. La identificació entre els dos homes que
duen a terme el pacte es fa a través de la filiació materna, són les
mares les que apareixen en el document per assenyalar qui són en
realitat. Aquests acords privats aviat van mostrar el seu veritable
abast polític. L’extensió de les convenientiæ a tots els sectors de
la societat catalana va endurir l’enfrontament entre els guerrers i
els monjos. Per intentar comprendre els conflictes violents esdevinguts
en aquesta pugna acarnissada, cal analitzar alguns casos
específics. Un cop acceptat l’acord amb la comtessa Ermessenda,
o el que és el mateix, amb l’abat Oliba, Guislabert va regular la
seva conducta a partir d’una concepció reformada de la funció
episcopal; la seva superbiosa expressió es pot veure en les obres
d’art sagrat que va encarregar, començant amb la construcció
de la seu romànica i continuant amb la compra d’importants
manuscrits, de vegades a costa del seu propi peculi. Arrossegat
pel corrent reformador, convençut de ser el bisbe d’una nova
època de Barcelona, es va aplicar amb mirament a la litúrgia i
als sagraments. Per realitzar aquesta missió va repudiar la seva
esposa Ermengarda i va preparar el terreny perquè el seu nebot
Udalard Bernat heretés el càrrec de vescomte de Barcelona i els
béns que li eren inherents. Guislabert s’havia adaptat als nous
temps i la seva fortuna va créixer a mesura que ho feia el país,
impulsat pel comte Ramon Berenguer I, el nét d’Ermessenda,
que va sentir-se lliure, al capdavall, un cop morts l’abat Oliba
i més tard la seva àvia. En l’emergència d’un nou codi legal,
els Usatges, la moral dels guerrers i els principis de l’Església
coincidien. L’acord, pel que sembla, s’havia tancat, tot i que no
tothom hi estava conforme.
Un cercle viciós: el matrimoni amb Guisla va ser la força que
assegurà la legitimitat per convertir Udalard Bernat en vescomte de
10. Aquesta qüestió ha estat estudiada per A. J. KOSTO, Making Agreements in
Medieval Catalonia. Power, Order, and the Griten Word, 1000-1200. 1000-1200 Cambridge, Cambridge
University Press, 2001.