Quan els vescomtes de Barcelona eren - Fundació Noguera

QUAN ELS VESCOMTES DE BARCELONA EREN 179
destrueix els sectaris. La seva virtut suprema va ser el valor, l’únic
que el podia ajudar en aquelles circumstàncies. La seva audàcia de
bellator va esclatar a Tādrāt i a Ānsā, i en aquesta darrera incursió
morí el cabdill almohade ‘Umar ibn Dāyān, on va demostrar la
superioritat militar dels almoràvits sobre els almohades i va vantarse
del fet que la rebel·lió havia estat avortada gràcies a ell. Es va
exposar, impassible, a la pluja de sagetes de Mahdī, un gest eficaç,
adient davant la desbandada dels habitants de Tīnmallal als quals
va arraconar entre el seu esquadró i les muntanyes; però no va
impedir la fugida d’Ibn Tūmart, que va endinsar-se a l’Atles per
l’altiplà calcari de Kīk arribant fins a les ribes de l’alt Naffīs.
Per aquests i altres èxits Reverter va ocupar un lloc de privilegi
al costat d’Alí ibn Yús.suf. Una situació que mai no perdria ni tan
sols quan va arribar a Marràqueix l’aventurer andalús al-Fallākī,
encarregat de l’organització militar d’Āgmāt. Reverter va revisar els
plans, els va aprovar, potser aleshores, qui ho podrà saber mai,
va sentir parlar d’‘Abd Al·làh ibn Buluggīn, el darrer rei zírida de
Granada que havia viscut uns anys en aquella ciutat.
A LA FI ALGUNA NOTÍCIA
Un home anomenat Albert va aconsellar Reverter (això devia
ser a finals de 1126) que escrigués una carta oficial per reclamar
l’herència del seu pare, el vescomte Gelabert Udalard. L’havia
d’adreçar al comte de Barcelona, aleshores Ramon Berenguer III,
l’home que amb més naturalitat que cap altre encarnava per a
Reverter la imatge del poder. El to de la carta mostrava una ruptura
amb les rutines del passat en les quals d’altres es recloïen cada
vegada més; les observacions sobre la seva situació les omple amb
moltes imatges, com feia Guillem de Peitieu en compondre les seves
cançons per als homes de la seva mainada, els companho. Era la
mateixa època, el mateix ambient, la mateixa preocupació.
Reverter va escriure la carta entre espasmes i temences,
preocupat per preservar el seu patrimoni. 1 Començava amb una
declaració d’amistat (Scias, karissime senior, in rei veritate, quomodo
multum desiderio videre te) i de gratitud per les cartes rebudes (et
magnas gratias tibi facio de vestras literas quod mihi misisti) en què
se li hauria notificat la mort del seu pare, el vescomte Gelabert
1. ACA, perg. Ramon Berenguer III, sense data, núm. 13. Documents, 168.