Quan els vescomtes de Barcelona eren - Fundació Noguera

162 JOSÉ ENRIQUE RUIZ-DOMÈNEC
fet una crònica. 2 Aquest document, com alguns altres conservats
als arxius, relata una expedició almoràvit al territori que l’autor
anomena partes nostræ patriæ scilicet Penitense. Fragment que
hem de llegir com aquella part de la pàtria (catalana) que era el
Penedès. L’autor pretenia reflectir un sentiment de col·lectivitat
enfront de la invasió que va comportar, entre altres flagells, la
destrucció de
ecclesias, loca quoque sancta prophanantes, non minimas
Christianorum strages ediderunt; ... incenderunt totam terram
Penitensen usque ad castellum Gelida, et multos ferro necando
ac milia milium hominum captivando.
Més greu fou l’atac que va patir el castell d’Olèrdola on multis ibi
hominum peremptis, et innumerabiles ductis captivis. El document
també vol mostrar el responsable de la reacció contra aquesta
perillosa invasió. El comte Ramon Berenguer III va capitanejar-la
cum consilio Raimundi Barchinonensis pontificis al costat d’alguns
nobles homes de la regió, al capdavant dels quals hi havia Jordà,
vicarius del castell d’Olèrdola, al costat dels seus castellans.
La història de vegades és curiosa. El nét de Mir Geribert es
posa al costat del comte per defensar el Penedès. Ramon Berenguer
III s’adona de l’estat ruïnós del castell i que, segons l’autor
del document, va ser destructum per infestatione paganorum. Una
mentida pietosa. És preferible responsabilitzar els musulmans del
deteriorament de la fortalesa que no pas la mala política de l’avi del
comte. En tot cas, Ramon Berenguer III facilita tots els mitjans per
a la restauració del castell d’Olèrdola i indica que els milites qui ibi
habitaverunt et castellum defenderint, habeant homines suos libres et
solide sine omne impedimento… La restauració es fa per iniciativa
del comte, ja que s’entén que és una prerrogativa que li pertany.
Jordà de Sant Martí se sent feliç en recuperar d’aquesta manera
les possessions que havien pertangut als seus avantpassats.
En el rerefons dels esdeveniments narrats al document hi
trobem les sospites, un vast territori del possible que, de vegades,
és l’única manera de conèixer les entranyes d’un esdeveniment.
La història dels vescomtes arriba immediatament després d’aquest
atac almoràvit al lloc abismal, allunyat de qualsevol comprovació
empírica, on es forgen les llegendes. ¿Què va torbar poderosament,
un cop més, la ment de Gelabert Udalard que tenia la peculiaritat
2. P. DE MARCA, Marca Hispanica, cit., doc. CCCLX, cols. 1232-1233.