Quan els vescomtes de Barcelona eren - Fundació Noguera

QUAN ELS VESCOMTES DE BARCELONA EREN 153
pacte amb el monestir de Sant Benet de Bages. Guisla encara
tindria temps d’intervenir en una donació que el seu fill va fer
a Ermengarda, la seva filla Guisla i el marit d’aquesta darrera,
Robert, un home de completa confiança del llinatge vescomtal. 5
TORBACIÓ AL PAÍS
La idealització de la cort de Barcelona havia rebut un cop
molt dur amb l’assassinat d’Almodis en 1071. Però l’arribada de
Mahalta de Sicília, filla de Robert Guiscard, per tal de casar-se
amb Ramon Berenguer Cap d’Estopa, hereu de Ramon Berenguer I,
semblava que canviaria les coses. Va ser una sensació tan agradable
com fugaç. Es van acomplir els pitjors presagis. Berenguer Ramon
va exigir l’acompliment del testament del seu pare que havia
deixat el comtat i la ciutat en una mena de condomini a tots
dos germans, suposadament bessons tot i que avui no tothom hi
està d’acord. Van iniciar-se les negociacions que havien de definir
un repartiment del poder, sis mesos cadascú. Es van anotar tots
els detalls en un document, la minuta del qual ha arribat fins a
nosaltres, i es va demanar la signatura dels ciutadans més rellevants
de Barcelona, incloent-hi els prohoms de la comunitat jueva. 6 Era
una solució provisional que no podia durar. Mahalta era conscient
que, d’aquesta manera, mai no hi hauria a Barcelona un estat com
el que el seu pare havia construït a Palerm. Els joves amics de
Ramon Berenguer II, amb Ricard Guillem al capdavant, es van
afanyar a tranquil·litzar-la assegurant-li que trobarien una solució
per enretirar Berenguer Ramon II del govern. Potser van confiar
en Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid Campeador, que durant aquells
anys va venir a Barcelona pensant que potser un dels comtes
contractaria els seus serveis. El conflicte entre els dos germans
segurament no li va agradar gens, s’assemblava al que havia hagut
de suportar a la cort de Castella entre Sanç i Alfons. Va deixar
el nostre país sense que en coneguem les raons.
La cruel despreocupació s’apodera de la societat de Barcelona
entre l’estiu de 1080 i la tardor de 1082; entre altres coses, s’hi
ajunta la pèrdua de vitalitat de la vida econòmica. Com altres
5. . ACB, perg. perg. 3-38-8 3-38-8 (E). (E). Documents, Documents, 145.
145.
6. ACA, perg. Ramon Berenguer II, núm. 39. Editat per F. FITA, “Barcelona
en 1079. Su castillo y su aljama hebrea”, Boletín de la Real Academia de la Historia, t.
XLIII, 1903. ACA, perg. Ramon Berenguer II, núm. 71.