Quan els vescomtes de Barcelona eren - Fundació Noguera

114 JOSÉ ENRIQUE RUIZ-DOMÈNEC
LA CAIXA D’ELISABET
Més propera a Riquilda que Guisla, la comtessa Elisabet
participa de l’univers gestual de totes dues dames. És una llàstima
que no en tinguem un estudi modern; una dona com ella
que signava els documents amb la seva pròpia mà i que estenia
una influència tan beneficiosa sobre l’adust jove Ramon Berenguer
I. Som davant una història extraordinària que ens diu molt
sobre els obstacles als quals s’enfrontaven les dones en el món
de la política i també sobre els usos i costums de la societat. En
un document que probablement va ser redactat per preparar el
seu testament podem observar com Elisabet reflexiona sobre ella
mateixa, com articula el que en un altre temps podrien ser els
passos d’una autobiografia. 16 Però aquesta meditació interior està
basada en un engany. La minuta d’Elisabet és el retrat d’una dona
que ha de disfressar-se per obtenir el que vol dels confessors que
l’envolten i l’esveren amb els seus consells. Davant de la por a
la mort, la comtessa obre de bat a bat la seva caixa de diners i
lliura abundants quantitats d’or per a la construcció d’esglésies,
d’altars, de monestirs: en aquesta societat ben poques vegades es
farà un obsequi de manera interessada. Tal com ho expressa M.
I. Finley:
la paraula do no s’ha de mal interpretar. Pot definir-se com
una norma bàsica de les ciutats primitives i arcaiques, segons
la qual mai ningú no regalava res, ja fossin béns, serveis,
honors, sense rebre a canvi una justa recompensa per a ells
mateixos o per als seus parents. L’acte de donar, per tant,
és essencialment, la primera meitat d’una acció recíproca, la
segona meitat de la qual era el contradó. 17
D’aquesta manera, només en aquest veritable potlach la comtessa
Elisabet pot arribar a ser algú a l’altra vida. Disfressada de dona
devota es prepara per al gran viatge alhora que s’identifica amb
un arquetipus que procedeix de la nit dels temps. És aquesta la
passió que comparteix amb les altres dames a les quals supera
en generositat i abnegació. No podem dir res dels seus íntims
16. ACA, perg. Ramon Berenguer I, sense data, núm. 39. Una edició crítica
d’aquest document i una molt bona reproducció fotogràfica a J. E. RUIZ-DOMÈNEC,
“El sentido de la riqueza en el condado de Barcelona en el siglo XI”, Miscellanea
Barcinonensia, 1975.
17. . M. I. FINLEY, The Word of Odysseus. Harmondsworth, Middlesex, 1979, p. 64.